Ja s'ho plantejaven els filòsofs grecs, i això que ells no tenien realitats virtuals reals. Ells només tenien realitats virtuals en la imaginació. Potser les nostres realitats virtuals no són tant virtuals com voldríem. Els que sempre ens ha agradat jugar amb la imaginació i a més ens agrada distingir entre el que és real i el que és virtual a vegades ens sorgeixen dubtes: és més real el Barça que l'elasar que juga VII divisió de la lliga Hattrick?
No tinc una resposta, de fet tampoc la busco. La gràcia de la filosofia està en plantejar preguntes. Les respostes, per sort o per desgràcia, no són definitives.
26 de novembre 2003
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada