dilluns, 29 de desembre de 2003

Bon Nadal i bon any 2004

Doncs això, ara es el temps de l’any que la litúrgia i els bons costums exigeixen desigs de felicitat per tots els que ens envolten des dels propers als més llunyans. Prescindint de moltes altres coses i de la crua realitat (crua per no cuinada, no per les dificultats que hi hagi, que cadascú sap quines són les seves) vull afegir als possibles lectors d’aquest blog a la llista de persones humanes a les que desitjo el millor.

dilluns, 22 de desembre de 2003

El riu

He tornat a picar, no se si del tot, però ho he fet. Què seria la vida si no ens dediquéssim a fer coses que ens venen de gust encara que objectivament no sigui bo fer-les? Cada cop que em deixo enredar per fer aquest tipus de coses (o busco que m’enredin, l’estructura del subjecte no camufla l’acció) passo molts dies penedint-me d’haver-la presa, fins que començo a disfrutar-la de veritat. (Ja se que disfrutar no surt al diccionari però les alternatives no em convencen)
A més aquestes coses arriben totes de cop, sense espai per respirar.
Potser la vida del hacker (aprenent de) seria més fàcil si el temps fos infinit i si la nostra capacitat de dispersió fos menor.

dimecres, 10 de desembre de 2003

Pijos

Fa una estona he llegit l'article d'avui d'en Quim Monzó a La Vanguardia (no enllaço l'article, que t'has de registrar i no se quantes coses més, a banda que tinc la mania de llegir els diaris en paper) i parla, entre d'altres consideracions polítiques que no venen al cas (o potser sí, però no voldria carregar-me el principis d'aquest blog), de l'esquerra pija. Es un concepte que sempre m'ha fascinat i m'ha encuriosit.
La raó per destacar-ho es molt tonta, però m'ha sorprès veure escrit en paper (i molt més ben expressat de com ho faria jo) una cosa que ja fa temps que penso i que no he vist mai expressada. Les idees volten en l'ambient i al final algú amb autoritat les expressa. La vessant original de les idees no està en el que les expressa, si no que la cocció és social i al final algú té la inspiració i la valentia (no sempre heroica) d'expressar-la.

dimarts, 9 de desembre de 2003

Teatre

L’altre dia em vaig alegrar en llegir aquesta notícia i veure que una persona important, i amb un cert prestigi en el teatre pensa com jo que el text és important, més que no pas l’accesorietat del que posem sobre l’escena. No voldria dictar càtedra sobre que ha de ser el teatre, però en algun dels grups d’aficionats pels que m’he passejat he tingut alguna discussió sobre l’importància del text i de l’escenografia, darrerament, fins i tot quan parlem de clàssics (o especialment parlant de clàssics) hem vist dotar d’una gran estructura escenogràfica una dicció de text que no diu res. Però no en perdem, que el teatre també són els moviments dels actors, no féssim com ha passat, no se si sense remei, amb l’opera que l’hem convertida en una simple audició musical, o en una provocació sense actors com han estat algunes de les produccions pretesament modernes. Sort que, si més no en el discurs, hi ha directors d’escena com en Flotats, que aposten per fer de l’opera un espectacle teatral seriós. Ho dic sense haver vist el resultat encara, però el que me n’han dit i, sobretot, el que li he sentit dir a ell m’agraden i potser em reconciliarà amb l’òpera.

divendres, 5 de desembre de 2003

El pont

Aquest vespre tothom fuig de la ciutat, les pistes d’esquí estaran plenes el pont de l’immaculada constitució i les carreteres seran camins de migració de cotxes.Com deia aquell després diuen que a la terra hi ha vida intel·ligent.

dimecres, 3 de desembre de 2003

El pas del temps

Avui canvio les plomes, discretament, sense fer-ne propaganda, treballant. El pas del temps i la vida social són poc compatibles, especialment quan ens allunyem, no se si voluntàriament, de l’estricta supervivència per esdevenir homes moderns. Tot i que hi ha qui diu que encara no som humans (quan sàpiga perquè ho diu ho comentaré) a voltes penso que estem tan lluny de poder, bohèmiament, fer el que lliurement decidim que segurament no ho serem mai... a no ser que parlem de coses diferents quan parlem de ser humans.

dimarts, 2 de desembre de 2003

Jo no he tocat res

Avui en van dos i no és una gran marca. Tenim por de la tecnologia i s'ha creat el mite de la màquina omnipotent (juntament amb el del tècnic prepotent, però com deia aquell això és una altra història i s'ha d'explicar en un altre moment). Aquesta nova mitologia (no tant nova) em fa especial feredat, no només pels problemes d'insinceritat que genera entre els meus usuaris (sí, en faig una apropiació paternalista) si no pel rebuig i la sensació d'anormalitat que provoca sobre la tecnologia.

dilluns, 1 de desembre de 2003

Advent

No se si el títol és gaire encertat. Probablement hi ha molta gent que no coneix el significat de la paraula, i sens dubte el món se n'ha oblidat... Fins els que proclamen que no són d'aquest món sembla que han oblidat que és temps de penitència, tret que considerem penitència escoltar cançonetes kistch i deixant-nos la soldada en compres de material perfectament inútil destinat a regals d'amic invisible, institució que representa la sublimació de la regulació de les mostres d'afecte un cop superat el període imaginari en que les coses es feien gratuïtament.

Doncs això, els símptomes que ens apropem al Nadal, que no se perquè hi ha tanta obsessió a pluralitzar la paraula, són presents a gairebé tot arreu ja sigui en forma d’anuncis de consum o bé en forma de crides a la solidaritat, no és casual que avui és el dia internacional de lluita contra la SIDA.

Tot el que passa al món necessita d’una litúrgia fins i tot ens cal un litúrgia de la no litúrgia. I la litúrgia de la no litúrgia obliga a protestar contra el Nadal, a criticar la solidaritat superficial (que és tota solidaritat en la que l’autor de la crítica no hi participa) i sobretot a criticar el consumisme.

No ho sé, no vull ser jutge. Però posats a parlar del sexe dels àngels prefereixo un món on es pugui discutir apassionadament coses tan aparentment intranscendents com el significat de la paraula naturalesa a un on sigui obligatori queixar-nos de la fatuïtat del que fan els altres.