02 de febrer 2005

Carnestoltes

Estic sentint ara per la ràdio comentaris sobre numerets al voltant de diversos cartells de carnaval, sobre censures, sobre burles a l’església catòlica i un grup feminista que protestava perquè no se a on volien fer un cartell que no era estrictament respectuós amb la dignitat de les dones. Sincerament, a voltes penso que cada dia som més puritans. El carnaval se suposa que és el moment en que ens és permès fer mofa d’allò què és sagrat, sigui la dignitat de la religió o dels valors que ara estan més en auge... Però es clar, si el carnestoltes el paga l’ajuntament, no pagarà que facin mofa d’ells.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimat Esparver. A que et vols referir quan parles del CARNESTOLTES????. Al de la història tan maca que se'ls hi explica als nens petits o la gran festa del CARBAVAL abanderada per la ciutat de RIO.

esparver ha dit...

Bona pregunta, de fet quan parlo de carnestoltes (el rei dels poca-soltes) parlo del ninot, de fet segons el diccionari el carnestoltes és tant el ninot com la festa. Carnaval és només la festa.
Per cert, quina és aquesta història que expliquen a la canalla?

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...