30 de maig 2005

A tomb de Berga

No se que va passar l'altre dia a la Patum, però si que en se alguna de les conseqüències, a banda de la mort d'un noi i del soroll que n'hem rebut. Hi ha qui ho relaciona amb les permissivitats de Sabadell, com en Daniel Condeminas al e-noticies.
Intuïtivament penso que té raó, però tampoc podem oblidar-nos que d'antisistema en tenim de totes les categories, amb dues barres vermelles, amb quatre o amb cap... i les barres no són un termòmetre de la violència, encara que potser si que són el passaport per tal que els opinadors et tractin millor o pitjor segons siguin més o menys favorables al paradigma barrat que representa l'agressor.
Per altra banda els Mossos han perdut la virginitat tard i malament, en contra del que ens han venut des de les tribunes públiques, els antisistema de les quatre barres (i molts dels que no n'usen cap) proclamen que els mossos són un ens molest (que no deixa de ser una formula suau de dir que no els volen si no es per reprimir als de les dues barres).
No se com acabarà tot plegat, ni tinc una bola de vidre ni entenc massa que és el que estan fent, però dec estar fent-me vell, perquè començo a tenir por d'anar a les festes majors.

19 de maig 2005

El favorit

Potser n'hauria de dir la favorita, per que la meva és la d'aquest vespre.

Estic parlant del programa el favorit que fan a tv3 aquesta temporada. En la línia que porta tv3 de suposada (o no tant suposada) espanyolització, aquest programa és el contrapunt nacionalista. Ja fa temps que en una conversa amb gent de la ceba, a la època d'allò del Dragi, va sorgir la pregunta de que es podia fer per dotar d'una certa èpica a la memòria col·lectiva del país, i, sincerament el programa em sembla una bona aproximació al que hauríem desitjat.

Un altre dia us explico perquè l'Ermessenda és la meva favorita i us faig un resum comentat del fòrum del programa, que té bastant de suc.

12 de maig 2005

Veritats i mentides

La realitat visualitzada i la història recent tenen veritats que resulten ser no tan veritat. A vegades ens neguem a acceptar que posin en dubte les suposades veritats que corroboren allò que nosaltres pensem, les nostres idees o el sentit del bon fer de la història. Això fa que no puguem parlar de determinades coses amb llibertat i objectivitat, i al voltant d'aquestes coses en fem grans espectacles, perquè sembla que una causa és més justa quan més espectacularitat té. Igual que no podem criminalitzar una causa per les misèries de qui la defensa, tampoc podem mistificar-la pels components èpics del que ens expliquin.
La veritat, quan hi ha dolor o simplement interessos, no es un concepte absolut, però tothom la defensa com a immutable, cadascú la seva, naturalment.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...