dimarts, 5 de juliol de 2005

Ella

No l'espero.
Em té. No m'agafa, m'acompanya.
Si no hi és, és un buit. Però hi és, fins i tot quan no hi és m'acompanya.
Pau i guerra, tot té el seu moment.
Petó i contemplació.
Però sóc lliure si hi és. Si no hi és no ho sóc tant. La busco. No l'espero.
La seva mà m'acompanya. Malgrat els problemes.
Diu que sóc el fort. No és cert.
Estimar és això.
I molt més.
Només vull acompanyar-la.

Tan de bo ho sàpiga fer.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Esparver, poeta de carrer, pur, sincer, m'agradaria poder-te escriure així com ho fas tu. T'envio la rosa més bonica del món.