dijous, 18 d’agost de 2005

Carreteres solitàries

Al país hi ha almenys una carretera que no porta enlloc, que desemboca a un camí de terra que no fa els quatre metres reglamentaris, si el segueixes trobes un poble (quatre cases, una església i sense oficina de La Caixa).
Són vint quilòmetres en el No Res, tu, jo i el cotxe. Seria més romàntic la Harley, però no hi ha peles ni carnet.
L'espai i el temps pren un sentit en la teva companyia.
El paradís deu ser això en estat permanent.
O potser això no és més que un tast, però aquest tast és a prop de casa.