30 d’agost 2005

Fent el turista a Barcelona

Un dels problemes de fer el turista a la pròpia ciutat es que et veus reflectit en els turistes que hi trobes. Tant hi fa la classe del turista, tots reprodueixen esquemes dels que has presumit. Però veure'ls fets per altres esfereeix, i molt.
La vergonya aliena deixa de ser tant aliena i passa a ser més pròpia si recordes que feies a Amsterdam mentre buscaves desesperadament un coffe shop ( on no et deixaven entrar perquè es veia d'una hora lluny que eres menor).
Tampoc es tracta de fer-nos els puritans i atacar el turisme de borratxera per qüestions de moralitat (tot i que començo a sospitar que les raons són més aviat crematístiques), però sí que em pregunto per què quan sortim del nostre àmbit quotidià -primera persona del plural, no són els estrangerots els culpables dels nostres mals, ni el jovent, ni...- perdem la gestió de la civilitat, i no per agafar la de l'àmbit nou on caiem, si no per desinhibir-nos de qualsevol interacció racional, com si el fet de ser humans lliures vulgues dir que per natura no hem d'acceptar cap convenció, però si que acceptem la convenció que ser lliures vol dir emborratxar-nos, molestar als veins i altres alternatives similars.
Aquest estiu s'ha obert la veda de la reclamació de civilitat (un xic carrinclona per al meu gust) a la ciutat. No se si es la onada puritana que envolta occident o simplement que ara que manen els progressistes a tot arreu ja ens podem permetre parlar de moral sense que ens acusin de carques retrògrads.
El cas és, que de cop i volta, hem descobert que la ciutat està bruta (ho està), que hi ha molta gent dormint al carrer (i no només turistes de motxilla), que la llenya no la reparteixen només els fatxes i que, igual que Ben Laden vol fer ressorgir l'Al-Andalus, hi ha qui està disposat a fer renàixer la rosa de foc.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Esparver! Què fas que aquest setembre encara no has escrit res?
Pots escriure de les Festes de la Mercè, de l'esbart de la Catalunya Nord que va actuar a la plaça del Rei el diumenge 25, dels batejos, d'aquest coi de migtemps que no saps què posar-te i per això t'encostipes... o de l'Estatut. Au, doncs!, que tens feina!

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...