He acabat la sessió de les festes majors d'estiu.
M'agraden. El cos no aguanta com abans, però tampoc acabo tant malament com aleshores.
Hi ha moments de tot.
Ball rodó, juerga, espectacles, paradetes de fira, gegants, dimonis, dinars...
Xerrades amb amics oblidats i complicitats amb antics desconeguts.
Per sort encara queda part d'això però són molt més.
Ara hauríem d'afegir una cançó pels actes lúdics alternatius, una altra dedicada als que la fesa major queda circumscrita a les paradetes de la fira i les atraccions, i alguna més que encara em deixo.
2 comentaris:
Entre la Festa major i els mites, unes vacances merescudes...
Per aquí un esparver és una persona solitària, que sap el que vol i que sempre va a la seva. Per allà, també és així?
Publica un comentari a l'entrada