16 d’agost 2005

Festa major

He acabat la sessió de les festes majors d'estiu.
M'agraden. El cos no aguanta com abans, però tampoc acabo tant malament com aleshores.
Hi ha moments de tot.
Ball rodó, juerga, espectacles, paradetes de fira, gegants, dimonis, dinars...
Xerrades amb amics oblidats i complicitats amb antics desconeguts.
Per sort encara queda part d'això però són molt més.
Ara hauríem d'afegir una cançó pels actes lúdics alternatius, una altra dedicada als que la fesa major queda circumscrita a les paradetes de la fira i les atraccions, i alguna més que encara em deixo.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Entre la Festa major i els mites, unes vacances merescudes...

Anònim ha dit...

Per aquí un esparver és una persona solitària, que sap el que vol i que sempre va a la seva. Per allà, també és així?

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...