dijous, 29 de setembre de 2005

El mur

De fet és una tanca de filferro, separació entre la terra promesa on els arbres regalimen mel i el desert on posem les fàbriques que per fugint del cost de la mà d'obra o d'impostos mediambientals.
Sempre m'he preguntat la raó per la que pensen que a Europa, imatge d'aquesta magnífica metàfora que és occident, lliguem els gossos amb llonganisses. Mentrestant nosaltres ens pensem que estem tant malament i tant explotats.
A les colònies africanes continentals del regne d'España, amb concurrències temporals curioses sobre les que prefereixo no parlar, ja porten uns quants morts i l'estan convertint en metàfora burlesca del mur de Berlín.
El mur de Berlín era presó per demostrar la superioritat de la racionalitat col·lectiva, aquest altre es la tanca de la finca dels rics que no volem que els amics dels jardiners entrin a casa a fer la barbacoa.
S'equivoquen els que comparen el mur de Cisjordània amb el de Berlín. El de Cisjordània és la gran muralla xinesa, però tots quatre són fruit del mateix, del mal encaix de la realitat i dels mons oficials.
Les idees amb les que afrontem aquests problemes, jo el primer, no són res més que una simplificació de les realitats tenyides pels apriorismes ideològics que tenyeixen la nostra objectivitat amb els colors que volem posar a la realitat.
No criticaré que vulguem controlar el flux de visitants que ens arriben a la finca, sóc el primer que m'estremeixo quan trobo sota casa els nostres indigents particulars.
Per molt que tinguem el convenciment que si manen els altres al govern del regne les coses anirien pitjor, difícilment podem fer el papanates acceptant com a correcte el que està passant a les colònies, sobretot pensant que si la filosofia del primer ministre del rei no fos el tarannà, ja haguéssim muntat unes quantes manis antiglobalitzadores.
De fet, ara que ens ho podem prendre amb més calma, amb més tarannà, estaria bé que tots aquests ideòlegs oficials de la justícia social, que sempre tenen solucions per tot, es posessin a pensar una nova doctrina operativa que ens eviti que calgui enviar l'exercit a protegir les fronteres d'invasions sense armes encara que no incruentes.