dissabte, 31 de desembre de 2005

Bon 2006

La riquesa,
és quan amb els peus per davant
el carro et vagi estirant
dins la mortalla.
Al fer el balanç del què has viscut
esclati dins el teu taüt
una rialla.
La Trinca

dissabte, 24 de desembre de 2005

Assaig de cançó de Nadal

Un Nadal és una flor
roja i de formes netes
flor petita i discreta
perduda en el soroll
que engalana l'espai
de florides infecundes.

Espera fecundació
desprenent noves olors
flairant esperança plena
preàmbul de fruit saborós
embolcall d'una llavor
de pau i de justícia
que cerca dia d'estrena.

dijous, 15 de desembre de 2005

Fugides

Voldríem la vida immutable.
No ho és. A més, avui en dia, l'amor se'n va però ella ja no es queda (o si es queda et fot a tu a fora) fen invàlida la frase del gran mestre Capri.
Però tot és complicat, perquè les persones som complicades i per tant la nostra vida no és simple.
Quan ets espectador d'una cosa d'aquestes entens allò dels efectes col·laterals. Potser és necessàri que una parella es trenqui, confio en que mai no em passi a mi, però quan passa això al teu entorn voldries fugir-ne.
Normalment perquè no ho entens. A vegades no entens com a pogut durar tant i a vegades, reconvertit en jutge de sentiments, no entens perquè plegen.
Però el més dur és que descobreixes que la vida privada no és tan privada com sembla.
Però com deia aquell que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant...

dimecres, 7 de desembre de 2005

Signes

Les paraules i les accions mai no són gratuïtes, i tampoc són neutres.
La veritat no és la no mentida. De fet, es pot mentir sense dir cap mentida, sobretot si aconseguim pervertir les paraules. Jo no crec en les teories conspiratòries de la historia, ni tant sols penso que hi hagi cap poder capaç de planificar la història a mig termini, hi ha corrents de fons que arrosseguen les paraules, però la gent té una consciència que no es canvia per reial decret.
La meva tesi de fons és que els grans moviments ideològics ho són en funció de la seva capacitat d'influència en la construcció i control dels símbols.
Sé que no és original, de tota manera no en se qui ho ha teoritzat, misèries de no ser acadèmic.
Quan alguns preconitzen la supressió de les banderes el primer que van fer va ser inventar-ne de noves, a més, amb molta força simbòlica.
De fet els únics que realment no han volgut banderes ho han fet perquè ells mateixos són la bandera, a més, onanista.
Cada símbol té el seu propietari, i si l'usa un que no n'és l'amo, o fa el ridícul o ens hi fem mal. Espero que les darreres jugades simbòliques dels senyors del nom d'España es quedin només en el ridícul.