Jo no faig el joc de l'honestedat intel·lectual.
Ni en sé, ni em demaneu gaires virgeries de raonament quan les coses toquen al fetge. I el senyor de la RAE que va dir allò del derecho de conquista hem va tocar el fetge i la pera.
Ja haureu endevinat que sóc fetitxista, i el paper imprès és un dels meus majors fetitxes, i pel que veig és una perversió que porta l'aire dels mantres mesetàris. Per sort els mantres tenen eficàcia relativa, sobretot a terres aspres on el power flower queda superat pel rigor de sobrietat obscena del Pep l'inquisidor o el somriure forçat del Puma Sabater.
M'he quedat tranquil, i aquí en farem una celebració discreta, d'aquell que tanca caixa sorprès de poder-la quadrar quan ja estava decidit a donar-ho per perdut però que tampoc vol que se sàpiga massa que passa amb la caixa, més que res perquè de petits ens van dir que era obscè ensenyar les riqueses, per molt que siguin guanyades honradament.
1 comentari:
Gràcies per la referència!
No t'autoflagellis per no jugar al JHI. No cal pas estar-hi jugant sempre! És totalment legítim tenir sentiments, i sobre tot, la condició prèvia indispensables és que tots els interlocutors hi juguin, i que tu els reconeguis intel·ligència suficient. Cap de les dues condicions es dóna en l'acadèmic de la RAE que esmentes, i per tant, si ell pot dir bestieses, tu tens dret a desenfundar les entranyes...
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada