dimecres, 11 de gener de 2006

Puritans

El puritanisme és la perversió de la raó.
I perdoneu-me la sentència. No ho he pogut evitar.
Han fet saltar el lider d'un partit britànic perquè li agrada el mam. Segurament no és nou, però estem en un món de purs.
Vam perdre les formes de convivència en nom de la llibertat i ara les voldrem reimposar en nom d'una nova moral, no per utilitat com hauria de ser -gràcies a en Cardús ho hem vist formulat una mica acadèmicament, per sort hi ha pensadors entre la misèria intel·lectual progressista d'aquest país-.
És possible que m'enganxi de mal humor, però l'acumulació d'exigències de puresa per part de tothom, amb intel·lectuals exercint de sacerdots jutges de la nova moral, venent valors mentre diuen que no ho fan i presumint de ser lliures (d'allò que se'n deia lliurepensadors, que com deia aquell els que presumeixen de ser-ne no solen ser ni gaire lliures ni gaire pensadors -sempre hi ha excepcions, naturalment-).
Em moc per alguns cercles de debat purament autogestionats on es diuen coses interessants, cercles de gent fonamentalment del país germà, segurament perquè no n'he trobat cap d'autòcton en el que pogués sentir còmode.
Per altra banda als blocs, si saps buscar i tens paciència, trobes coses interessants, però encara no he trobat cap fòrum adequat per poder contrastar idees de país sense sentir-me extraterrestre, o dit d'una altra manera, profundament impur.