26 de gener 2006

Referèndum

Mai no he estat assemblearista perquè sempre he pensat que no hi ha cosa més fàcil de manipular que la massa, sobretot si no s'arriba a votar i aprovem les coses per aclamació. Els del partit dels grans funcionaris també pensen el mateix. Si no, no farien el paripé de fent veure que volen un referèndum a tot el regne per decidir com hem de governar-nos al principat.
Avui, que finalment els de l'audiencia nacional -no ho escric com ho hauria d'escriure, que per menys li han fet una querella a l'Iu Forn, amb unes glorioses declaracions del ministre de la guerra, demostrant que es pot destrossar la gramàtica castellana i la seva pronuncia sent perfectament castís, a banda de com es pot insultar la intel·ligència de les persones educades i informades amb la sempre apreciable col·laboració de El Pais (el seu)- han decidit que ja era hora de deixar de fer el ridícul històric i ha deixat marxar els famosos papers (bé, encara no són a Sant Cugat però ja tenen permís), m'assabento que al partit dels grans funcionaris ara els agraden els referèndums (si els convoquen ells amb la pregunta manipulada, naturalment).
També m'he assabentat que el Rubianes va dedicar-se a dir tonteries (com sempre, és la seva especialitat) l'altre dia al Club de l'Om i als mateixos que els sembla bé que el fede ens insulti cada matí des de la radio (un dia, com a catòlic practicant, parlaré dels propietaris... espero que no m'excomuniquin) avui els ha semblat que allò va ser una gran ofensa. Com diu aquell, té collons que puguin ser tan hipòcrites.
Ara començo a entendre la generació semitòfila del nacionalisme català i aquella mística latent de poble escollit que gastem a vegades.
Del pacte del mas del tarannà ja en parlaré un altre dia, però per ara m'ho estic passant molt bé, és com una partida de Maquiavelli amb la gràcia que les coses que hi passen, passen de veritat.
El problema és que igual que al Bono li agraden els soldadets de plom però juga amb soldadets de veritat, sembla que als negociadors de l'estatut els agraden els jocs temàtics de tauler... el meu dubte és si juguen a junta o a una cosa menys bananera.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...