dilluns, 20 de març de 2006

Penses o dissenyes

Avui està sent un dilluns dur, de ressaca, com si hagués anat al magnífic espectacle de ball de bastons de divendres al vespre. No hi vaig anar, de fet una noia em deia que sóc massa antic per aquestes coses. Segurament. I massa anglòfil. He tingut un matí inoperatiu, d'aquells que et fan pensar que hi ha dies que seria més productiu per l'empresa si m'haguessin donat festa. Mentre intentava despertar-me, he aprofitat per fer el repàs de les fonts de pensament habituals, de les que pensen com jo (poques) i de les que pensen diferent (la majoria), no té massa sentit redundar en el que tu penses, és més emocionant i interessant llegir gent que té visions cosmològiques i culturals diferents a la teva, fonamentalment perquè penso que el pensament col·lectiu sorgeix de la circulació de petits retalls d'idea sovint paradoxals.
Llegint el bloc de l'Alcoberro he trobat aquesta entrevista a Daniel Dennet, senyor del que no en coneixia ni l'existència ni les seves idees (de fet les idees segueixo sense conèixer-les, el gènere de l'entrevista hagiogràfica té el petit problema que no permet entrar a fons en les contradiccions del plantejament ni en la solidesa del seu pensament).
He llegit amb fruïció l'entrevista, perquè parla del tema que més m'apassiona filosòficament, després del dels processos de pensament, que és com és i com funciona el món. Ja he dit en alguna ocasió que sóc creient, segurament heterodox com ho és en si mateix la revelació d'on prové la meva fe, però em pensava que ningú posava en dubte que les especies evolucionen per un procés de selecció dels individus millor adaptats (i els homes som una espècie animal). Que encara hi hagi gent que cregui en el creacionisme (a banda d'indicar que no s'han llegit el Gènesi on el món és creat dues vegades) em preocupava relativament poc, els creacionistes purs no pretenen ser científics, i per selecció natural haurien de desaparèixer. Però com diu aquest senyor a la resposta de la primera hi ha els partidaris del Disseny Intel·ligent que parlen sense parar d'això basant-se en dades de fonts que, en principi, estan lliures de sospita i -això ho afegeixo jo- aplicant el mètode científic (versió divulgadora) defensen aquesta pseudoteoria com una teoria homologable científicament. Tampoc es que els defensors del Darwinisme (entre els que m'hi podeu comptar genèricament) en la vesant divulgadora siguin excessivament rigorosos amb el que defensen (de fet penso que el Muy Interesante ha fet mal al prestigi de la ciència real), y aquesta entrevista hi ha alguna afirmació que no és gaire rigorosa (sigui per manca d'espai, sigui perquè l'humanista contemporani no pot saber prou de tot el coneixement enciclopèdic, sigui perquè algunes imprecisions poden ajudar a la causa).
Però el que m'ha cridat l'atenció dels molts temes que toca de trascantó és la idea que el que fa revolucionari el Darwinisme és que planteja, contra la intuïció social, que no cal una estructura gran i complexa per crear petites coses. Això és una cosa que lliga amb un dels meus camps preferits de filosofia (i de feina) que és la presa de decisions directament per ordinador o simplement assistides per ordenador. La gran pregunta, mecanismes biològics a banda, està en quin es el procés per generar noves idees i, sobretot, que es el que fa que aquestes idees siguin o no validables.