dilluns, 10 d’abril de 2006

Setmana Santa

Per uns és simplement la setmana de festa entre hivern i estiu (i un bon negoci turístic), per altres és un espai a eradicar que caldria allunyar-lo de les dates variables que desracionalitzen el calendari i redueixen la productivitat de les empreses, per altres és la excusa per fer una festa folklòrica sense cap altra implicació. Per alguns és una festa religiosa més i per alguns pocs és el centre de la seva fe.
A mi, ja he dit algun cop que sóc creient i més o menys catòlic, em molesta molt l'èmfasi que es fa per part d'algunes autoritats religioses en el dolor i el patiment, mentre que jo entenc que en tot cas, el missatge de la mitologia cristiana -no entraré en el tema fets, hi ha coses que són més o menys històriques i coses que són imatges per explicar el fons del que hi havia- que commemorem aquests dies és en tot cas un missatge de esperança.
De fet l'èmfasi en la penitència em molesta molt. Dic l'èmfasi, no la penitència. Perquè curiosament quan parlem de penitència és la dels altres.
El meu ritme de vida no em permet fer exercicis espirituals, ni tant sols em deixa l'espai mental per fer endreça del meu esperit (sigui l'esperit el que sigui, tampoc ho tinc massa clar), per això em va bé un ritme litúrgic (és a dir, que existeixin ritus temporals, encara que sigui com la vaga de RENFE de cada setmana santa).
Potser un dia intentaré entendre les tonteries d'alguns comunicats de la conferència episcopal espanyola que bé podrien estalviar-se o els comentaris que fan d'aquests comunicats, escrits per personatges que no saps si no saben llegir o tenen molta mala idea, que fan dir-los el que no diuen. Un altre dia.
I apa, visquem la vida amb alegria, que això no fa mal a ningú i segur que no ens farà cap mal a l'altra vida.