15 de maig 2012

Estils

Diu què escric com un vell.
De fet va haver-hi qui va dir que sóc antic, per tant és lògic què el què escric tingui música antiga.
Segurament ens fa més nosaltres mateixos la música que la lletra. La lletra en el fons és una mica d'aquí i d'allà, un recull de pensaments que no ha estat original mai. Simplement un mirall deformat, a vegades amb murrieria, del que veig i sento.
La música i l'estil, en aquest bloc, és simplement un ritme aspre tocat per algú que oblida constantment les normes de l'harmonia què és el que permet fer composicions acurades amb una mica d'estructura.
Per sort la moda no parla de com hem d'escriure o, si ho diu, ningú en fa cas. Però per desgràcia si que diu què hem d'escriure, alguna cosa "multicultural i sostenibla" o bé parlar de sexe.
De sexe, bé, gràcies. Però només en parlo per fer bromes privades.

La multiculturalitat és una marca magnífica i una bona presa de pèl.

La multiculturalitat, la internacionalitat i el no-nacionalisme són mites sàdics de qui no sap com manegar una part de la identitat dels altres... i, a voltes, de la seva.

Aquest apunt vaig començar a escriure'l fa molt de temps i les modes han canviat una miqueta, però ara tornem a tenir uns espavilats acampant, o intentant-ho, a les places del regne que és fan dir MOVIMIENTO. Amb cognom amb data, però movimiento. Qui no entengui la ironia és massa jove i no té memòria històrica.

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Qui diu que escrius com un vell t'ha llençat una floreta ben maca. Ja li ho has agraït?
Molt bo lo del "movimiento".

esparver ha dit...

I tant que li ho vaig agrair, forma part del meu encant. Sobre el movimiento, diguem que això de les places té un no sé què de joseaninianisme postmodern que m'arriba a l'ànima.

Júlia ha dit...

De multiculturalitats, internacionalismes i la resta n'hi ha de molts colors, com de nacionalismes...

(internacionalista vergonyant)

esparver ha dit...

Podria ser que m'equivoqui Júlia, però la persona sense sentir els seus camins trepitjats va pel camí del no res.

Gràcies per la visita.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...