dilluns, 10 de juliol de 2006

100 dòlars

Una de les curiositats del món internàutic, i per mi una de les coses que el fa més interessant, és la facilitat amb que surten com a bolets iniciatives de tota mena, amb sentit o sense, però que troben alguna repercussió a un lloc o altre.

Una d'aquestes iniciatives, one laptop per child, ja fa temps que em va cridar l'atenció, no exàctament per la gosadia de la idea -que en té una càrrega important, tant des del punt de vista econòmic com conceptual- ni per la incorrecció política de l'experiment -s'ha criticat abastament, amb un punt de lògica, que la canalla a la que va dirigit necessita menjar o roba, abans que ordinadors- si no pel fet que a algú se li pugui ocórrer una idea original sense fer una revolució clàssica.

Llegint una entrevista de Mercé Molist a Jim Gettys, m'he quedat amb la frase "Estem treballant per als nens, però la veritat és que ningú fa bons portàtils" i han decidit que n'han de crear un de nou ells mateixos. Una de les sorpreses que té intentar fer desenvolupament o solidaritat partint del món tecnològic és que exigeix inventar, per tant pensar i descobrir que encara hi ha moltes coses per inventar si realment volem fer coses noves.

No se si aquesta idea tindrà algun efecte positiu per les persones a les que va dirigit, però sí més no, el repte intel·lectual que comporta hauria de ser-no útil als que ens interpel·len les dues coses.