divendres, 7 de juliol de 2006

Papa mòbil

Diuen que el Sant Pare va d’excursió a València a una mena de fòrum defensor de la família de tota la vida –i jo em pregunto, de quina vida?-. Fet i fotut, com que bàsicament me n’he assabentat via els que estan en contra de l’existència de cristians al món, sembla que s’hagi plantejat com un desafiament a l’estat modern (i naturalment tant espanyol com els que defensen els màxims promotors del fast). Segurament va bastant per aquí.

Vaig sentir a l’Eliseu Climent l’altre dia que aquest numeret no li ve massa de gust a ningú, ni tant sols a l’actual Papa. I segurament té raó. Aquest home és un intel·lectual bastant més provocador del que sembla en primera instància i ha agafat a contrapeu no només als seus detractors dintre i fora de l’església, si no sobretot als seus defensors de dintre de l’església. Però no té prou força per dir prou a alguns actes de populisme i d’extremada idolatria que li deuen repugnar – o potser és que a mi també em va agafar massa a contrapeu i l’he acabat considerant més intel·ligent del què realment és-.

Desconec les ponències que es tracten al fast, malgrat que tinc la desagradable impressió que no seran capaços d’il·luminar-la amb l’encíclica que va escriure al començar el seu mandat. La recomano encara que no sigueu creients, traspua un humanisme diferent al tópics, però sobretot la recomano als creients trabucaires als que, potser, el principi d’autoritat els servirà per replantejar-se algunes coses.

Per part meva espero que passin els dies de la trobada sense que haguem de sentir massa bestieses dels uns i dels altres, i que la jerarquia i els menjacapellans ens deixin tranquils als que volem viure la vida –i la fe si ens en queda una mica- amb tranquil·litat.