dilluns, 4 de setembre de 2006

Jo també vull un estat propi (I)

No sóc gaire de campanyes, ni de manis ni de totes aquestes coses. Malgrat això m’adhereixo a la campanya.

Tampoc tinc del tot clar que estigui d’acord amb totes les derivades que implica la campanya, però si que estic d’acord amb l’enunciat per una esperança segurament infundada, que podem organitzar-nos millor nosaltres que ara que ens organitza Madrid.

Aprofitaré aquesta setmana per explicar una mica com veig el país, no sé si a ningú li interessarà gaire, però no és mala idea dir què penses de les coses importants, potser acabes descobrint que algú pensa el mateix que tu.

Aviso als possibles lectors que encara conservo la candidesa necessària per pensar que som una meravella, per tant no espereu un assaig de càntic al temple.