dimarts, 31 d’octubre de 2006

Reflexionem

Aquest vespre, menjant castanyes, panellets i bevent vi dolç decidiré quin paper hi haurà dins el sobre de les eleccions.

Vaig llegir a Indro Montalelli que l’única solució era tapar-se el nas i votar DC. Ara bé, quina es la nostra DC? Acabarem també amb un Berlusconi al govern?
Malgrat tot votaré, i “aluego no ta quejes”.

diumenge, 29 d’octubre de 2006

Avui va de fe

Porto un quants dies fluixos, emprenyat amb les conviccions més profundes i amb el funcionar del espai social i polític. Segurament em falta la fe del cec Bartimeu (Mc 10,46-52), malgrat tot , de tant en tant, trobo personatges curiosos (o decididament friquis) que em recuperen l'esperança en la humanitat i, en conseqüència, en Déu.

dimecres, 18 d’octubre de 2006

Convalescència

He encadenat uns dies de vacances fora del principat amb un refredat fort bastant inoportú. En conclusió, he vist el famós DVD tard. Si voleu tornar-lo als de CiU, si més no simbòlicament, podeu aprofitar aquest aplicatiu per fer-ho. Entre el DVD dels uns i l’entrevista d’en Montilla – per provocador que sigui un entrevistador un protopresident de la generalitat no es pot permetre reaccionar com un nen malcriat, si no poso jo les regles no jugo - no estic gaire d’humor per parlar de campanyes, per tant ho deixo aquí.

Per desengreixar llegeixo les aventures –apòcrifes- de Tintin i descobreixo una cosa que ja sabia, quan tens una idea, vigila, gairebé segur que algú l’ha pensada abans. Això del bdbarna és eina ideal i ampliada del que comentava sobre el mapa de llocs a remarcar a Barcelona. Si em publiquen el comentari que he fet es probable que em converteixi en un assidu.

Doncs ho deixo aquí, amb el convenciment ferm que no parlaré d’eleccions fins que tot això hagi passat, malgrat que les conviccions estan per posar-se en ridícul.

dimecres, 11 d’octubre de 2006

Economia

D’entrada diré que no he acabat d’entendre mai massa d’economia, una cosa és quadrar un llibre contable –feina que pot fer qualsevol que tingui un mínim de preparació i una ment ordenada- i una altra cosa molt diferent entendre d’economia a mig termini i que vagi més enllà de l’economia personal o d’una petita empresa.

Per altra banda tampoc estic massa al dia de moviments renovadors, o suposadament renovadors, en temes econòmics o sociològics. El cert és que em costen un xic més d’entendre que les màquines i el meu contacte amb el món universitari intel·lectual no ha estat massa directe ni massa fluït mai.

Avui m’ha arribat informació d’un moviment d’estudiants d’economia, el post-autisme que m’ha semblat interessant conceptualment, per molt que la revista economia crítica que pregonen té una estètica –no nomé formal- pel meu gust antiga.

Penso que he parlat alguna vegada de la sensació que tinc que la gent que ens considerem progressistes usem paràmetres per avaluar les coses basats en paràmetres escolàstics antics, de fet l’escolàstica marxista i l’escolàstica hayeksista –això és suposadament lliberal- se semblen molt a l’escolàstica pre tomista, ben explicat – la part medieval- per l’amic Tiberio, interessant de llegir fins i tot quan no estem d’acord.

dimarts, 3 d’octubre de 2006

Contra el DRM, o no.

He llegit per aquests mons de HAL que avui és el dia contra el DRM. Si no fos perquè estic fart de la collonada que són “els dies de” estava temptat de canviar de color la pàgina i posar-la de dol.

D’entrada seria bo explicar què és el DRM, perquè a vegades els tecnòlegs tenim la mania de parlar de coses com si tothom ens hagués d’entendre i no sempre és cert. Resumint el DRM es un grup de tecnologies orientades a restringir l’ús il·legal de determinats productes digitals, és a dir fonamentalment música i pel·lícules. Per resumir és això de que parlen quan parlen de drets d’autor i copies pirates.

Haureu vist que poso il·legal i pirates en cursiva. La raó és perquè la il·legalitat és simplement perquè ho diu una llei arbitrària i perquè fem acusació de pirateria sobre coses que no ho són.

Haureu vist que també poso un o no al títol, fonamentalment perquè una de les coses que hauria d’estar en discussió és la licitud de determinats ingressos sobre els drets d’autor que tots defensem amb la gorra d’autors i en reneguem amb la gorra de consumidors, però el problema del DRM és el control sobre la cultura i la informació que pretenen determinats grups i el fet que pretenguin que s’usin determinats sistemes tancats per escoltar música no és acceptable –segur que algun cop heu tingut problemes per reproduir un CD original en algun reproductor per culpa d’aquestes proteccions - , igual que no és acceptable que hagi de pagar drets d’autor per usar coses de les que jo sóc autor i d’això va el cànon digital.

La meva demanda és simple, no ens deixem enredar pels suposats defensors de la cultura que només defensen la industria cultural anquilosada en supòsits antics i que pretén viure de drets d’autor i subvencions a la vegada.

dilluns, 2 d’octubre de 2006

Acampada urbana

La tradició moderna que vam instaurar en les temporades dures de la protesta altermundialista – i no en farem judicis de valor – va quedar trencada per la decisió de fer complir l’ordenança que no permet acampar a la ciutat en acabar la mani dels de la vivienda digna – es veu que és més digna en castellà si fem cas pels papers de la convocatòria, però deixem’ho córrer per un altre dia –.
No faré sang de la poca gent que hi havia, de fet no comentaré avui el manifest ni el llistat d’adhesions, entre d’altres coses perquè avui no tinc ganes de provocar.
Però si que comentaré això de les acampades lliures convenientment tolerades quan políticament van bé al flowerpowerisme vergonyant de l’aparell de propaganda del consistori. No puc entendre, o potser sí, perquè hi ha acampades més acceptables que d’altres, sobretot tenint en compte que tinc una parella acampats sota un pont al cantó de casa des de fa mes d’un mes.
No pregono que els esbandeixin amb desinfectants, malgrat que de desinfectants en faran falta d’aquí poc, però moure un problema d’un lloc a un altre no resol gaires coses, i fet i fotut visc en un racó de Barcelona abandonat pels deus.
Però no puc entendre la descurança municipal amb tot un grup de gent que es mou per la ciutat malvivint en zones mig oblidades dels carrers – una mica més enllà hi ha una barraqueta des de fa bastants dies – si no és perquè només sabem d’aquests racons alguns veïns... Potser seria una bona idea fer un mapa d’aquestes situacions delicades, per facilitar la feina als serveis socials de l’ajuntament, o potser perquè hi hagi més gent que sàpiga que l’ajuntament no fa aquesta feina.