El pas del Nadal i del Cap d’Any és una bogeria voraginosa. Et xucla a un ritme espantós sense més treva que alguns rituals mig oblidats que celebren una esperança que no crec vana –sóc optimista, no puc fer-hi més– però que queden caducs perquè han envellutat l’ànima en lloc de fer-ne ús.
Fet i fet, si sabem fer-nos petits el Nadal pot tenir sentit. Si volem un bon any només ens cal fer-ho fàcil als que ens envolten.
Aquestes són les meves festes de pas, si en teniu d’altres visqueu les vostres. El que és important no són les formes, però sense elles estaríem sols. Si compartim les nostres festes de pas potser podrem creure en la pau.
Apali, Bon Nadal i Bon Any.
27 de desembre 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada