Immaculats

Fora misèries, segueix la campanya puritana.

El tabú ja no és el sexe –no patiu, ho serà, segurament en un format nou, però ningú s’atreveix a regular la prostitució com a ofici-, ara el tabú és la salut, promogut per les associacions científiques moralistes del moralisme laic i per les associacions de pares que volen delegar a l’estat les fetes de la seva canalla igual que les velles dames puritanes van voler delegar en l’estat la salut dels immigrants als Estats Units d’Amèrica durant l’època d’entreguerres.

Ara volen fer-nos veure, agafats de la maneta del despotisme il·lustrat en que s’està convertint el govern del regne, que la nostra salut està amenaçada per substàncies perverses com ara el vi que ens prenem a l’hora de dinar. No us penseu, el govern del nostre país ho va inventar ja fa temps, més suaument, però aquí ja fa temps que tenir menys de divuit anys significa poder veure només aigua o xarops decorats de Sant Nicolau Pistoler.

El políticament correcte fa que l’instituto de la mujer exigeixi la retirada d’un anunci carregadot eròticament i només s’indigna en Quim Monzó.

Els ciutadans som un grapat d’éssers mentalment limitadets que necessitem que algú sobre del bé i el mal vetlli per nosaltres, per la nostra salut i, sobretot, perquè ens apropem ràpidament a la perfecció asèptica i idiotitzada que segueixi les icones de marques que es proclamen marca o els proclamen com a no marca que és la millor manera de fer marca.

Ja ho he vomitat. Avui no ho repasso. N’estic fat.