dimecres, 7 de febrer de 2007

Precadàver

No en volia parlar, el tema del etarra de la vaga de fam em posa especialment nerviós. Primer de tot perquè el personatge em sembla patètic. Però, sobretot, em sembla patètic el circ en versió penosa que ens ofereix aquest oxímoron que és la justícia espanyola.

Però el que més em rebenta és que gent a la que se li suposa una certa equanimitat i un sentit comú alt pensi que ja està bé que el personatge en qüestió segueixi pres per un delicte d’opinió, total és d’ETA i cal que es podreixi a la presó. Pel mateix preu valdria més que reinstauresin la pena de mort.

Sincerament estic fart d’haver de justificar-me davant d’aquesta estupidesa benpensant de l’espanyolisme demagog –laic, d’esquerres i no nacionalista; naturalment- al exigir justícia davant de qui se suposa ha de garantir la defensa dels meus drets i dels drets dels altres.

Segurament el precadàver no és el vaguista, el precadàver és la llibertat.