Avui és una data d’alta càrrega litúrgica i aprofitarem per fer-nos-en ressò. Avui és el dia de la dóna treballadora, és a dir commemorem les dones que fan treballs remunerats... Algunes, perquè hi ha algun treball remunerat que fan principalment dones que no acabem d’acceptar-lo com a treball, i no seré jo qui en faci un judici moral.
Aquests dies es fan públiques les estadístiques que diuen que les dones estan maltractades i discriminades al món laboral. Junt amb tot d’iniciatives per quedar bé o, amb sort, amb la intenció de fer alguna cosa positiva fem créixer entre tots plegats una mena de mur estúpid de proteccionisme clientelar amb el col·lectiu femení, com si realment fossin éssers inferiors.
Es ben curiós, però ja fa temps que tinc la sensació que el problema del treball femení és un problema d’enfocaments vitals. El socialment correcte és pretendre que la dona digui que competeix a base d’hores pel comandament.
I a mi, en moments d’atabalament, m’agradaria poder permetre’m competir pel mateix que competeixen les dones que van a prendre el cafè amb llet cada matí a Sant Cugat després de sortir del tenis, però ni sóc de casa bona ni el meu camp de batalla és el físic.
Moltes dones que s’autoproclamen feministes ens fan un mal favor als que ens creiem això de d’igualtat entre homes i dones, perquè els que pensen que el lloc de la dona és a casa son els mateixos que veuen malament que un home surti corrents de la feina per atendre a la canalla. I penso que moltes teòriques feministes, en el fons, sospiren per repetir l’esquema: que les mantingui el marit, però que torni corrents a casa que hi ha molta feina a fer i les feines han de ser compartides.
Potser simplement el problema és de referències i trigarem a poder aclarir-nos, però mentre no fem una mica de reflexió sincera i no comencem a dir les coses pel seu nom sense passar pel sedàs d’allò políticament correcte, que és una de les pitjors cotilles que pateix la nostra societat, només aconseguirem fer-nos mal i resoldre pocs dels problemes que diem voler resoldre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada