divendres, 4 de maig de 2007

Em pensava que eres escèptic

M’ho va enxufar així, sense anestèsia.
És un company amb el que hem parlat molt de política i de ciència (ell és de lletres, però és d’aquestes persones que s’interessen per la ciència i la tècnica més enllà del Muy Interesante) i m’utilitza com a font de validació de coneixements (pobre de mi, que no he entès la meitat de les coses que m’han explicat, i no per culpa dels mestres).
El cas es que en descobrir que acostumo a anar a missa els diumenges es va desorientar, no sé massa si per causa de la seva religiositat escèptica –penso que tots som religiosos d’una manera o altra, hi hagi (creguem) o no (en) una figura divina- o simplement perquè troba paradoxal la meva defensa a ultrança del mètode científic per explicar el món i la meva creença en una transcendència més enllà dels nostres sentits.
El cert és que penso que la religiositat fonamentalista, amb déu o sense, és un problema que encotilla la llibertat de l’home –en el supòsit que sigui realment lliure, si no ho es jo tampoc seria lliure de no escriure això- i no ajuda gaire a evolucionar la humanitat.
Tot això be a tomb que fa dies que estic donant voltes a escriure una sèrie d’articles sobre temes bastant peluts i no voldria que algú es pensés que faig trampes.