22 de novembre 2007

Decidir

Perdoneu, però la cosa no està només en decidir, la cosa està en fer. Em sap greu, però decidir no és res per sí sol. Com deia aquell, podríem anar millor i hem de treballar.

A banda d’això la vida és massa curta per limitar-nos a somiar horitzons i seguir fent la puta i la ramoneta.

Potser és menys estèril anar fent petits passos i intentar recuperar els llençols perduts. Potser cal comprar algun llençol nou.

No esperava res del discurs d’en Mas , però m’ha sorprès agradablement. Ambigu i paradoxal. Pel país que tenim ja és això.

Hi falta cos doctrinal, al discurs i al pensament catalanista en general.
Perdoneu, on escric catalanista fa tres anys hauria escrit nacionalista. La derrota de les paraules la va assumir en Carod fa anys, l’han acceptada des de les CUP i ara s’hi apunta en Mas. UDC no sé si té res a dir-hi. UDC mereix capítol a banda, i en Duran un altre, no els faré, ja s’ho faran.

Els sense nom seguim orfes. Ara, descomptant el personatge i el partit, és l’única novetat al panorama nacional amb un mínim sentit de nació que s’han dit els darrers anys. Les carreterades van ser un crit de desesperació en front de l’absurd del cul de sac en que s’està convertint Esquerra (Republicana de Catalunya). El parèntesi també mereix un article, aquest potser sí que el faig un altre dia.

No sé que en traurem de tot plegat. Però això és millor què res.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja he acabat de llegir-me el pdf del discurs d'en Mas.
M'ha agradat.
És el discurs estratègi més clar, raonat i il·lusionador que he pogut llegir de fa uns quants anys ençà.
La fixació o platejament d'objectius estratègics no permet entrar en el detall. Aquí, per ignorància o per mala fè, he observat que és on s'agafen els que en menys de mitja hora després del discurs ja el van desqualificar.
Potser som al començament d'un bon camí.

esparver ha dit...

La part positiva és què és nou. La negativa (des de el meu punt de vista)és que li falta gruix d'idees.

Però és un pas.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...