Decididament em falta constància.
He llegit a La Vanguardia que a Barcelona falten informàtics, i jo em moro de ganes de canviar de feina. Ara, fa dos mesos i, si no passa res, d’aquí dos mesos.
He començat a refer el currículum dues-centes vegades i alguna més de propina.
Però sincerament no se cap a on canviar. Tinc un sou decent, un horari acceptable i la feina no m’estressa.
Potser ara és el moment de buscar una aventura pel meu compte, però fa por. Si no fos per la hipoteca el primer d’octubre estic pel meu compte, però hi ha la hipoteca i altres despeses, a banda de que em fa por jugar-me-la.
No sé, potser és una palla mental o potser és una aposta.
Ja us ho explicaré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...