divendres, 4 de gener de 2008

L’any nou

La nostra cultura (ara parlo d’occident) té algunes coses curioses, com ara la de fer renéixer l’any a l’hivern que ens és símbol de vellesa. I els cursos a la tardor, símbol de maduresa.

Des que ha començat l’any, un cop superada la ressaca de la nit feta dia (i que ja no tenim el cos per passar-nos una nit ballant sense seqüeles físiques), no m’he pogut aturar a escriure fins ara, i no per manca de ganes de dir coses.

He fet algun comentari aquí i allà, però això no porta més temps que el és triga en fer un cafè, però per un escriptor sense massa tècnica, més acostumat a l’oratòria o a escriure especificacions tècniques que a intentar lligar un text amb un mínim de coherència literària.

Tinc l’ordenador ple de textos a mig escriure, esbossos d’idea que em semblen fascinants i algun article pràcticament acabat però caducat. Per altra banda pensava què ara és el moment d’acabar d’indexar el bloc i potser treure l’excés de palla que hi ha (fins i tot reescriure algun text).

Un dels meus defectes és la manca de constància, no tinc el perfil de corredor de marató. Suposo que per això sóc tant inconstant amb el bloc i tinc tantes coses pendents, però prefereixo escriure menys però que el bloc sigui llegible.

Ven mirat faré un propòsit: Escriuré com a mínim un article a la setmana i dedicaré mitja hora setmanal a reindexar el bloc.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Moltes vegades els "defectes" esdevenen "virtuts". Cadascú som com som, vet-ho aquí, i això és el més bonic.
Que tinguis un 2008 ben bò.

esparver ha dit...

Bon any a tu també.