Potser hauria d’haver escrit excursió amb cotxe, sovint jugar massa amb la llengua fa que els que no en sabem gaire la vessem.
El meu genoll està en vaga i no estic per fer gaires excursions a peu. Alguns em recriminaran que això no és excursionisme. No penso que ho sigui, però això de fer excursions amb cotxe crec haver-ho sentit a algun lloc. Vam anar a voltar pel Penedès. Territori pràcticament desconegut per mi. No se m’havia passat pel cap passejar-me per aquelles terres. No hi ha grans reptes esportius i queda fora dels meus territoris coneguts. Vam voler fer-la cultural i gastronòmica, es a dir, doblement cultural.
Primer de tot, i pràcticament per casualitat, vam anar a veure el castell d’Olèrdola. Restes preiberes, iberes, romanes i medievals. Necròpolis excavades a terra (la quantitat de canalla enterrada impressiona), muralles i restes de pedres que te les creus perquè te les expliquen. Passejar una mica només, el que el genoll protesta.
Després una volta amb cotxe entre vinyes vam parar a dinar en un restaurant d’aquells que en diuen de classe mitjana (és a dir, d’aquells que el compte fa mal però tant pots gaudir-los com sortir-ne escaldat, aquest cop vam gaudir-lo a costa de desequilibrar el pressupost durant una temporadeta).
Segurament va ser una excursió de la renaixença o un pel noucentista fins i tot. Potser ara les excursions han de ser una altra cosa. O potser només estic rient-me de mi mateix.
17 de febrer 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
2 comentaris:
ateix2Home, això de riure-s'en d'un mateix va bé.
Ep, a veure si arregles això del genoll. Espero que no en tinguis per gaire.
No sé què vols dir amb això dels reptes esportius, però quan hagis arrglat lo del genoll, dona una volta pel Montmell, que segur que t'agradarà, que és també al Penedès.
Salutacions.
El genoll no té solució, és una tendinitis crònica per no anar al metge quan toca. Si no es queixa bé, si es queixa es cosa de no forçar.
Lo dels reptes esportius és allò d'avui un Turó de l'Home és massa poc, demà ja crida un Infern i l'altre t'has de marcar un Aneto perquè les altres coses no son prou repte...
Se m'ha passat, però.
Publica un comentari a l'entrada