dimecres, 12 de març de 2008

Dom Cassià Maria

Poc a poc van traspassant els mestres lliures d'abans.

Lliure per compromís amb el país, amb la gent i amb la seva fe. Lliure perquè la seva trajectòria li va permetre parlar clar i enfrontar-se amb bonhomia de monjo a l'estructura de pensament sovint arnada i més sovint desubicada dels jerarques de l'església.

Va saber mantenir el sentit de santuari d'un monestir, el sentit de refugi. Va saber posar pau i acollir a qui corresponia i va saber seguir sent símbol. El pessebre-parc-temàtic de la muntanya no són seus però també són signe del temps.

Més enllà del compromís amb el país i la pau (fou un dels pocs personatges públics d'aquest país que van poder i saber donar suport a en Carod després del numeret de Perpinyà) ha sabut lluitar perquè el dret i la llibertat de les persones fràgils siguin reals i efectives. N'ha fet una fundació perfectament prosaica.

Tant de bo tots plegats en sabéssim una mica més. Amén.

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Persones com el pare abat Dom Cassià Just ens fan molta falta.
A l'església(conjunt dels cristians, i a Catalunya.
Descansi en pau.

Jesús Cardona ha dit...

Qquella famosa entrevista a l'Avui del 95 o va posar cap per avall els dogmes catòlics!"La gent no està per fer el que diuen els capellans". No he tornat a escoltar una reflexió tan lúcida. Tornaré a Catalunya fet un protestantot

esparver ha dit...

Jesús, la diferència entre una religió d'estat i una altra no és la religió, és l'estat.