Spain is cool

Sembla que ara ja s’està acabant la ressaca visual d’això que en diuen l’Eurocopa. Jo no sóc gaire futboler, però m’agraden els rituals col•lectius. Des d’una postura falsament distant, naturalment.

El dia de la final vaig anar a passejar amb la M. una mica abans de l’hora del partit i vam seure al banc de la plaça de l’àngel (un dia he de parlar de les utilitats d’aquell banc).

Hi havia un parell d’energúmens del país veí fent el ximple des del balcó de l’hotel suïs, però això forma part del guió. El que em va sorprendre va ser la gran quantitat d’estrangers d’altres indrets passejant banderes del regne i vestits amb samarretes roges. Spain is cool, indubtablement.
Penso que la nostra debilitat no és la misèria en la que fa temps que ens arrosseguem a Catalunya. En tot cas no només. Juguem amb una marca d’èxit en contra. I a més formalment hi estem enfrontats.

Però, cal?

No, no és una pregunta retòrica. No ho sé.

Al regne hi ha alguns que ens odien, d’oïdes certament, però incitats per molts que viuen aquí. Algú va dir que el lerrouxisme és una malaltia autòctona i penso que no l’errava gaire.

Però no vull parlar de manifestos (i menys dels quatre llestos). És una guerra antiga que no té gaires punts de modernitat. Ara, que fins i tot NO LOGO és una marca, el nostre problema (o una part del nostre problema) és que hem deixat de ser una marca senyera. I una marca no es fa mirant la competència.