dimarts, 30 de setembre de 2008

El tertulià

El nostre tertulià de capçalera ens explica el que ha passat. Segur que l'encerta. És el nostre tertulià de capçalera, per tant és un dels nostres.

Tant hi fa que fa dos mesos digués tot el contrari a una situació semblant amb protagonistes diferents, és evident que l'important no és la situació, són els protagonistes.

Hi ha bons i dolents, i mentre ens diu que no és pot imposar cap esquema moral a ningú ens diu que el seu esquema moral està científicament per sobre els altres. És l'únic raonable. Visca la moral científicament demostrable.

La ciència màgica és perillosa, tant com la religió màgica.

Però la moral racional és perversa en la seva pròpia formació. Perquè la raó té una única àlgebra, per tant no podem discrepar-hi, no seriem raonables.

Perversa no vol dir equivocada, perversa vol dir pura.

Robespiere com tots els puritans va tallar molts colls, els que dubtem sempre som impurs i uns traïdors. Pels purs només pot haver-hi un deu. Ell va fer erigir un monument a la deessa raó mentre proclamava que l'ateisme és aristocràtic. Va oblidar que un aristòcrata sempre té com a mínim un déu, encara que estigui a l'entrecuix.

El tertulià sembre se'n va per les branques, com ara jo. Però una anècdota culta, que ningú em preguntarà d'on he tret, i que si algú m'ho pregunta ja m'espavilarè per no contestar, ajuda molt a donar pes al discurs. Si més no ajuda a fer-lo entretingut.

Però ja fa uns dies que el nostre tertulià de capçalera està llançat. La seva ànima marxista, de dogma fàcil i certeses absolutes, ha pogut rescabalar-se dels dies humiliants en que algun espavilat va dir que s'havia acabat la Història (sí, en majúscula, si ni no val la pena).

Ara el nostre estimat tertulià pot presumir d'amors de joventud, ben maquillats per tal que no recordem omnibusos de la mort (que poc que es parla d'aquesta història mentre reivindiquem monuments als que moriren bombardejats, els assassins deixen de ser-ho si sembla que estan de banda dels bons) i proclamar l'esfondrament del capitalisme. S'oblida d'algun matís, no fos cas que ell també hagués de passar gana. S'oblida de l'història... perdó, els altres ja van dir que estava acabada, potser seria més precís dir que concloïa.

Santa paciència.

Vaig llegir, no recordo on, que un financer és bàsicament un escanyapobres, quan més pobres més material per escanyar. Per això les grans fortunes es fan en temps de crisi.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Capvespre a Collserola

Aquesta tarda ens hem escapat una estona a passejar per Collserola. Hem deixat el cotxe sota la construcció més horrible de Barcelona – la gossera municipal- i hem enfilat el camí, pràcticament desert, sense anar enlloc.

Passejar, badant, amb Barcelona als peus. L'aire net i gelat. El camí sol·litàri. Entenguem-nos, sol·litàri però de tant en tant ens hem creuat algun ciclista.

Enyoro l'alta muntanya. Ja he comentat algun cop que una de les coses que més m'agraden de la muntanya és el silenci.

Això ha estat un tast de silenci. A tocar de casa.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Valors de dona

Jo vaig néixer creient-me allò que homes i dones érem iguals. I m'ho vaig creure. De fet ho he predicat sempre i ho he aplicat sempre que he sabut. A vegades no me n'he sortit, alguns condicionants culturals són molt durs.

Més endavant, em van dir que les dones tenen major capacitat d'ús de la llengua (però que era fals que els homes tinguin més capacitat per les matemàtiques, això era políticament incorrecte). Jo no m'ho vaig arribar a creure del tot. Era massa contradictori.

Però ara la conselleria de felicitat i bons costums ens anuncia a tot arreu que hi ha valos femenins, que la construcció cultural femenina té valors propis i a més a més són millors que els masculins (o potser seria més políticament correcte dir que són millors que els altres valors, antics i retrògrads, però no ho diré).

Sempre em sorprenen. Dia a dia l'ecopijisme es supera.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Catalonia Stands Alone

Als aficionats als jocs d'estratègia, de guerra i de simulació històrica que a més pensem que això de Catalunya, en un format o altre, té algun sentit estem d'enhorabona per la aparició recent d'una nova col·lecció de llibres electrònics en anglès, però fets per gent de casa, amb la idea de tenir la primera guia de wargame amb miniatures de la Història dedicada en exclusiva als exèrcits catalans. De moment ja podeu trobar al seu bloc el primer número: Catalonia Stands Alone.

Va per endavant que a cadascú li agrada el que li agrada, però ja és un bon moment per entendre que la normalitat del país passa per entendre que el nostre passat, la nostra història, no són només les flors i violes noucentistes, si no que el nostre país ha estat, com tots un moment o altre de la història, un país bel·licós. De fet, a Catalunya hi hagué una de les industries d'armament més importants d'Europa fins no fa gaires anys. Hi ha algun historiador que suggereix que la recuperació econòmica de després de la guerra de 1714 té alguna cosa a veure amb aquesta industria.

Ara em vindria de gust esplaiar-me sobre el que diuen que volen fer al castell de Montjuïc o sobre alguns dels mites que s'han escampar sobre el suposat no bel·licisme del poble català. Però no paga la pena, si més no ara com ara. Segurament en parlaré, un dia o altre, però potser queda al tinter com tants d'altres temes dels que he fet esment però no he acabat de desenvolupar mai.

Per als que els pugui interessar el tema, ja sigui per conèixer l'història o sigui per pintar i jugar, aquesta és una oportunitat interessant.

divendres, 5 de setembre de 2008

El metge diu que ja puc treballar

Tres mesos i deu dies m'ha costat recuperar-me de la fallada física i mental que m'ha tingut mig aturat tot aquest temps. Ara només em fa falta mirar endavant, com he fet sempre per altra banda.

L'agenda és plena per uns quants dies, però estic descansat i optimista. I m'agrada. Les aturades obligatòries serveixen per moltes coses, entre d'altres per pensar i pequè et canviï la vida, ja sigui perquè les misèries d'alguns es fan visibles o perquè permeten relativitzar allò que crema.

De moment a l'atur, a l'espera que es resolgui el contenciós amb l'empresa per la que treballava, i després Déu dirà. Jo tinc clar que vull fer a partir de dilluns, però no vindrà dels tres dies que faltaran per la conciliació. De moment em posaran a la secció d'estadístiques que diuen que el país s'enfonsa. Per sort jo sóc a l'altra riva (o si més no m'ho penso).