diumenge, 30 de novembre de 2008

Calendari d'Advent

Avui n'aixequem la primera pestanya. Fred d'hivern i litúrgia tosca. Tosca per impròpia, i tosca per carrinclona. La modernitat pot ser carrinclona i el manierisme ja va ser carrincló quan era nou.

No em preocupa gaire que al temple siguem carrinclons, ben mirat ho portem als gens. Em preocupa més que siguem impropis, sobretot quan volem ser íntegres. Això va per temples religiosos, naturalment, però també va per temples laics. Si ho podem entendre ho entendrem. Si no, potser, és que hem perdut el sentit dels símbols.

Discutim molt sobre símbols i ens abraonem en la seva defensa sense saber de que parlem.
Fem crides a litúrgies sense ser capaços de respectar-ne d'altres. La litúrgia no és només poder, és saber que cada moment té la seva cosa.

El luxe pot ser molt barroer. De fet el luxe sol fer el ridícul. A vegades coses tan aparentment banals com ara la dignitat i l'honor tenen sentit. Per una raó o altra li van posar nom.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Interessant reflexió. Per a rellegir.
Salutacions.

esparver ha dit...

M'agradaria saber escriure-ho sense que calgués rellegir-ho, però m'afalaga que ho trobis interessant.