Ves al contingut principal

Serrallonga

M'ha agradat la pel·licula, malgrat que em grinyoli de mala manera que parli xava o que els guionistes no tinguin massa idea de l'època. Als catalans ens han robat els mites (i ens els hem deixat esborrar en nom d'una modernitat ignorant).

La pel·lícula està molt ben feta -salvant el tema del xava, que segurament ningú deu haver detectat en el procés de producció, perquè estic segur que l'actor hagués pogut doblar-se amb un accent més neutre- i la fotografia m'ha agradat molt.

Les coses ben fetes i ben promocionades funcionen. Són importants les dues coses, fer-ho bé i promocionar-ho bé. L'una sense l'altra no pot funcionar.

Jo era molt escèptic quan van carregar-se la Mònica Terribas de la nit al dia per posar-la a dirigir TV3, però de moment les coses estan funcionant millor del que jo pensava que funcionarien. I la manera com s'ha tractat la pel·lícula d'en Serrallonga és un bon exemple, se n'ha fet una bona promoció.

Jo penso que una de les coses que ha de fer TV3 és país i un bon camí és ensenyar els nostres mites (potser estaria bé que fessin una mica d'història amb sentit de país, però segurament feririen massa susceptibilitats).

Comentaris

PobleInsubmís ha dit…
Benvolgut esparver,
He llegit algun dels teus comentaris en un fòrum espanyol d'economia que jo també segueixo des de fa temps però sense participar-hi. Ahir em va donar per respondre el comentari d'una persona del fòrum a unes desqualificacions sense argumentació que havia fet respecte a la llengua basca. Per al·lusions vaig respondre-li des del respecte, posant-la en evidència, però no hi ha hagut res a fer. No sé si has llegit "La paraula contra el mur" d'en Víctor Alexandre, és un llibre molt interessant que parla de la "cerrazón" espanyola a entrendre res mitjançant el sentit comú que qüestioni la seva situació de privilegi. Per la meva part, la d'ahir va ser la primera i l'última de les meves intervencions en aquest fòrum on vaig veure els teus comentaris. Considero que no val la pena perdre el temps intentant fer raonar a un espanyolista intolerant amb els catalans. És més útil intentar fer raonar a les pedres. Si et sembla, carrega't aquest comentari una vegada l'hagis llegit, perquè no té res a veure amb l'article que has escrit. Només pretenia contactar amb tu. Ja Torna, torna, Serrallonga, i tant que sí! Una encaixada.
esparver ha dit…
Ja sé que ni hi ha res a fer, però de tant en tant em va la marxa, no puc fer-hi més. A més, potser algú posa en dubte creences establertes.

No esborraré el comentari, només esborro insults i spam.

Entrades populars d'aquest blog

El dia que van ploure llimacs

Hi ha dies que tot s'enfonsa com en una mena de maledicció. No l'entenem, no la pensem i a vegades no sabem si la vivim.

Sota un núvol de plom, de quan la primavera no ha esclatat encara però ja s'apropa la lluna que l'ha de fer créixer, se senten tabals que animen una cursa que banalitza gladiadors mentre jo fumo una pipa un cop fetes les ablucions rituals (aquest diumenge sí).

Després en una conversa banal algú s'ha pensat que m'he enfadat i s'ha sentit ofès. Sense causa conseqüència. A l'escola no em van ensenyar a callar i a casa no ho vaig aprendre.
No, això no em fa una ànima lliure. Sóc presoner del meu caràcter i ves a saber què me'l va forjar.

El diumenge a la civilització és el primer dia de la setmana, de fet ja fa temps que vaig descobrir que les meves setmanes funcionen millor de diumenge a dissabte que de dilluns a diumenge.

Hi ha qui s'arrossega pel terra mentre et cau del cel, sort en tenim que algun savi t'avisa. Sort en ten…

Drôle de guerre

En castellà solen dir-ne la guerra extraña però jo ho expressaria com a tramoia de guerra (o guerra de tramoia). És el període que va des de que França i la Gran Bretanya declaren la guerra al nazisme fins que comença la Batalla de França.

Fa tota la pinta que això nostre (el procés o lu nostru) està en un període igual. Qui té força s'està llepant les ferides i qui no en té està esperant a que algú faci alguna cosa. Tot va sempre del mateix: Hem De Fer Alguna Cosa. De fet Heu De Fer Alguna Cosa. Jo ja en tinc prou amb els meus problemes.

Però tant se val, ara patim la campanya electoral més absurda de la història i tot sembla que va de pujada. Ni analitzar enquestes podem perquè la boira de guerra és massa espesa i no sabem (i tampoc intuïm) com anirà la participació un dia laborable.

Però recordeu una cosa: el 27S desmenteix el mite que diu que l'abstenció és espanyolista. Per la resta, ja ho veurem. Però ara tot és tramoia. Tot.

Bon any 2018

El antics comencem el dia amb la posta de sol.
El sol ja és post fa pràcticament una hora al centre del món (que no és l'estació de Perpinyà com deia aquell empordanès que feia veure que estava sonat) si no Barcelona. Evidentment.
Ja som a 2018 i podem fer repàs de l'any que ja hem viscut.
A casa bé, gràcies. El millor any dels darrers quatre.
A la tribu no tant, però no és altra cosa que la ressaca d'una festa que dura massa.
Tampoc hem de patir, la vida va fent i mai res acaba si no ho matem nosaltres mateixos.
Gaudiu del nou any, deixeu les rèmores negatives per altres temps i perdoneu la pastoral.

Bon any (i Viva Cartagena)

Nota a peu de vida

Hi ha coses que les veus venir, no perquè siguin evidents ni perquè la vida sigui determinista (prefereixo pensar que no ho és) si no perquè a tots ens és molt més còmode repetir patrons i a certa edat canviar és difícil, sobretot si tens por.

Jo també en tinc de por, sempre n'he tingut malgrat no sempre n'he estat conscient. Sí miro enrere moltes de les decisions que he pres a la vida seguint consells no han estat decisions meves, han estat decisions de la por d'altres persones que jo he subscrit per por a les opinions d'altri.

Ep, també he fet la meva molts cops i també m'he equivocat. No tenir por no garanteix no equivocar-se, però no saber que tens por és garantia d'error.