28 de gener 2009

Any Darwin

Probablement una de les fites paradigmàtiques del pensament modern fou la intuició genial de Darwin sobre la selecció natural.

Aquest any fa dos-cents anys del naixement de l'insigne filòsof (per dir-ho en terminologia de l'època). Perquè en aquella época en que vam consolidar la ciència, un científic i un filòsof eren el mateix. Avui alguns pseudofilòsofs es fan dir científics i alguns pseudocientífics és dediquen a fer filosofia dogmàtica.

Jo, en la meva innocència, pensava que ningú posava en dubte la idea general de la seva hipòtesi i molt menys de la teoria de l'evolució. De fet fa més de trenta anys que l'església catòlica, tot esmenant la frase de Jesús, que a la ciència el que és de la ciència i a Déu el que és de Déu. I en la meva innocència infantil m'havia cregut que l'església catòlica és la institució més anticientífica d'occident, per tant el debat era tancat.

Però resulta que el món protestant és més complicat i occident i el capitalisme és fill de la moral protestant. Hi ha qui ha convertit Darwin en icona de les seves creences (de Déu i de no-Déu).

Si, ja ho sé, us esteu preguntant que té a veure tota aquesta cosa amb aquest senyor. Ell va fer la seva feina, va exposar les seves hipòtesis i va contribuir fortament a consolidar una teoria incipient: La evolució de les especies, que és l'única teoria mínimament científica que s'aguanta, de fet el plantejament general de la teoria és l'únic possible amb el que coneixem, altre tema són els detalls.

Però resulta que ell va inaugurar les hipòtesis i teories que no es poden reproduir al laboratori (resumint-ho d'una manera incompleta i sense entrar en detalls), per tant va posar la primera pedra per trencar el paradigma científic que ens està funcionant fins ara.

Quan ciència i filosofia pertanyien només a les converses dels iniciats els debats teòrics sobre el que és i el que no és eren només tema de l'acadèmia. Avui aquests temes pretenen ser democràtics (seguint la millor tradició protestant) i els codis i l'ignorància amb que es tracten responen a la millor tradició del mercat de Calaf. Per això fem el debat associat proclamant les postures amb eslògans als autobusos.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I és que el reduccionisme serveix potser per a missatges publicitaris, però per a res més.
És l'anivellació a la baixa que, per cert, res té a veure amb la democràcia.

esparver ha dit...

No puc dir-ho millor que tu, però potser la setmana que ve hi dedico un article.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...