dimarts, 3 de febrer de 2009

Candeleres i marmotes

Em fa gràcia que recuperem tradicions ancestrals de predicció i ritualisme màgic pel camí dels sempre tant odiats nordamericans.

Jo no sóc gaire partidari dels purismes culturals i penso que adoptar rituals no propis no és necessàriament dolent, el que em preocupa una mica és la sensació de que fugim de la candelera perquè té una remota reminiscència religiosa.

A tothom (o pràcticament tothom) li sembla simpàtic l'animaló que surt del cau agafat per uns senyors vestits d'una altra època i ho traiem tangencialment als informatius d'aquest país nostre. Mentrestant som incapaços d'acceptar el folclorisme que representa recordar refranys com ara l'equivalent a la marmota que és el de la candelera (i que curiosament diuen el mateix).

N'Amades va compilar els costums ancestrals del nostre país, que ens semblen menyspreables mentre acceptem i readaptem costums espanyols, magrebins o nordamericans. Sense negar-nos a acceptar alguns d'aquests altres costums hauriem de treure'ns la vergonya de lluïr els nostres, readaptar-los i, fins i tot, presumir-ne.

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Perdó, què és això de la marmota?

esparver ha dit...

És una marmota que prediu la durada de l'hivern cada dos de febrer i que ens han predicat a TV3 i a les ràdios del país aquests dies amb insistència.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mira que en son de carallots...