30 d’abril 2009

De virus, farmacèutiques i conspiracions

Tret d'una etapa d'hipocondria aguda causada per l'estres mai no m'he cregut els consells sanitaris que en nom de la suprema virtut del gènere humà ens han anat colpejant els mitjans de comunicació, com si fossin telers mecànics.

Per això no he enterrat les pipes. Per això i perquè la pipa, la llar de foc i un bon armanyac són arsenal imprescindible per llegir Chesterton. Qui ho pugui entendre m'entendrà.

Ara diu que el virus ve del porc, ja fa uns anys que no podem posar al caldo les esgarrapaderes dels pollastres per culpa d'un altre virus de la família. Pocs, però, parlen de misèria i els que ho fan fan com deia don Santiago, reguen amb desinfectants en lloc de donar millor menjar.

I, és curiós, els desinfectants ja els tenien preparats els senyors de Roche amb un nom que sembla d'acudit... Tamiflu, per si algú està despistat encara.

De tota manera, la conspiració que pregonen els que tenen clar que la direcció del món es personalitzable, tant hi fa si en obscurs despatxos a Suïssa, a Chicago o a Tel Aviv o, com es pensen que desitgen ells a Caracas, a Moscou o a Teheran no s'aguanta. La conspiració ens la fem nosaltres mateixos fent de xaiets mesells en lloc de pensar i fer per nosaltres mateixos sense esperar pares boníssims que ens arreglin els problemes.

28 d’abril 2009

Reflexions de com es fa feina

M'ha arribat aquesta entrevista.

Resumeix perfectament com penso que s'han de fer les coses, més enllà de l'administració, de la queixa i de les misèries. Si volem tenir algun futur, com a comunitat lingüística, com a país o com el que vulguem ser les coses han d'anar per aquí.

I no parlo de Catalunya, ni de països catalans, ni tant sols de política. Que també.

Parlo de tot. De tot el que és important per a cadascú com a persona. Parlo d'excursionisme, parlo de jocs d'estratègia, parlo de teatre, parlo d'art, parlo de fe i parlo de ciència. Per dir els que m'interessen directament a mi.

Però també parlo de per on va el món, de revolució cultural que no volem creure'ns perquè exigeix que ens portem com si fóssim majors d'edat.

10 d’abril 2009

Dies de plor

Hi ha gent per tot.

Aquesta tarda Barcelona estava plena. De turistes, d'immigrats del regne lluïnt fe i tradició a la plaça nova i de llum de melangia.

Barcelona és un formiguer, sense mestressa (o potser va marxar fa temps de vacances).

Botigues obertes i botigues tancades. Porta per pota, d'amos locals i d'amos que tant de bo siguin locals d'aquí uns anys, potser més que alguns taxistes.

Hi ha dies tristos, per guió i per pluja. Però a vegades la tristor puja la moral.

Amén

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...