dilluns, 28 de setembre de 2009

Grip nova i misèria social.

M'han fet arribar aquest article sobre la grip nova.

No tinc ni idea de com funciona tot aquest món dels medicaments i de la medicina. De fet fa molts dies que tinc a mig escriure un article sobre el tema, sobre els sacerdots infal·libles investits per la OMS i no me n'he sortit.

No me n'he sortit perquè les conclusions a les que arribo em semblen irresponsables, però això ho escriu algú que coneix el tema i no tinc cap raó per pensar que hi hagi interessos estranys ni dades falses a l'article i, ara com ara, no tinc accés als articles científics que es citen. Per tant, ho dono per bo, sobretot perquè encaixa amb coses que penso.

Jo vaig rebre una educació un pèl peculiar i vaig aprendre a posar en dubte l'autoritat del que em crec i del que no em crec. El problema que tinc ara és que algunes autoritats han perdut la autoritat i em veig obligat a dubtar de coses que preferiria no dubtar.

Se suposa que la educació havia de servir per que els sacerdots no ens duguessin a l'hort fàcilment, però sembla que els nous sacerdots de la ciència ens porten a l'hort per aclaparament... I malgrat tot no deixem en mans de predicadors més papistes que el papa.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Cultureta virtual

Sembla una anècdota, però els de l'Institut Ramon Llull no han estat capaços d'instal·lar el Firefox en català als seus ordinadors interactius a la biennal de Venècia.

Tinc una mena de sensació estranya amb les nostres institucions, és com una mena de regust rònec de deixadesa i de manca d'ambició.

Ens passem la vida queixant-nos del peatge de ser una cultura minoritzada pressionada per una cultura molt potent i per una de les llengües més extenses del món, però no som capaços d'entendre la necessitat de configurar els nostres navegadors en català o de, en igualtat de condicions, triar la versió catalana de les eines que són futur.

Ni les institucions, ni nosaltres individualment, som capaços de fer els petits esforços que calen per identificar-nos com a catalanoparlants al navegar i que són nimis al cantó d'altres esforços en els quals som militants combatents.

Podem jugar a fer referèndums, o plantar-nos de veritat, però si ho fem sense llengua o sense qualitat (per mi les dues coses són imprescindibles, si no no m'interessa), en podem tirar bon tros a l'olla.

La imatge és de http://www.fsancho-sabio.es/html/Peg_cultura.html

diumenge, 13 de setembre de 2009

Camises

Una camisa vieja va defensar que l'ajuntament d'Arenys de Munt no pot avocar recursos a permetre que els seus ciutadans opinin sobre com s'ha de governar Catalunya.

Uns quants camisas nuevas pujaran a Arenys de Munt a estovar als ciutadans pacífics.

Probablement alguns descamisats intentaran acabar de rebentar-ho tot i aconseguiran que la democràcia i Catalunya semblin agressors. Potser no, però entre cervells emboirats de fum risible, el nostre president dient que fer referèndums dóna ales a les camises blaves i l'ordre públic dirigit per l'il·luminat d'en Saura i el sinistre Boada no em donen esperances contràries.

No sé si l'acte servirà per res positiu, però el que es segur es que ha servit per tornar a repetir que la qualitat democràtica del regne no és gaire elevada.

Però, nosaltres sabrem estar a l'alçada?

La bandera ve de http://www.wargames.cat/Dwnload/Vex/

divendres, 11 de setembre de 2009

11 de setembre a la catalana

Sembla un títol de pel·lícula de sèrie B. De fet tenim una gran passió per la sèrie B.

A vegades penso que quan en Tarradellas parlava de no fer el ridícul és referia a això i per això es va fer representar una arribada d'art i assaig. L'art i assaig pot ser insofrible, però mai és ridícul.

De planxat de camises ja en parlaré diumenge, l'esperpent i l'astracanada no fa per dies grans.

Tampoc tinc gaires ganes de parlar d'història, el cagaduptisme que portà a la guerra és, si més no, curiós i preferiria parlar-ne amb més profunditat un cop hagi aclarit el què.

Però si que em ve molt de gust parlar del xou del parc de la Ciutadella.

No sé si com deia aquell nos pierde la estética, segurament sí, però no sé de cap altre país que hagi convertit el símbol de la seva humiliació en seu del parlament i lloc per fer l'acte d'afirmació de la seva diada. Coherent amb la tria del dia, però.

Malgrat tot la desfilada de mossos i el xou multi-culti mediterrani que hi fem (cal ser moderns i un punt pijo-progres) han aconseguit una dignitat raonable...

Però icv-etc i, sobretot, els que no són catalans si no que són ciutadans del món i diuen no a la guerra i sí a Hammàs (algú altre ja els explicarà perquè és un oxímoron), se'ls ha acudit muntar un xou perquè hi actua una persona que no els agrada (com si als defensors de la catalanitat estricta de l'acte haguessin muntat un xou quan hi va actuar algun cantant de flamenc no català).

-Esparver, que no, ho fan perquè va dir que era justificat acabar amb Hammàs per la força.

-Ah, d'acord. Però aleshores també protestaran contra els que volen acabar amb Batasuna per la força?

-És diferent.


La imatge ve de http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/1204456817/