11 de setembre a la catalana

Sembla un títol de pel·lícula de sèrie B. De fet tenim una gran passió per la sèrie B.

A vegades penso que quan en Tarradellas parlava de no fer el ridícul és referia a això i per això es va fer representar una arribada d'art i assaig. L'art i assaig pot ser insofrible, però mai és ridícul.

De planxat de camises ja en parlaré diumenge, l'esperpent i l'astracanada no fa per dies grans.

Tampoc tinc gaires ganes de parlar d'història, el cagaduptisme que portà a la guerra és, si més no, curiós i preferiria parlar-ne amb més profunditat un cop hagi aclarit el què.

Però si que em ve molt de gust parlar del xou del parc de la Ciutadella.

No sé si com deia aquell nos pierde la estética, segurament sí, però no sé de cap altre país que hagi convertit el símbol de la seva humiliació en seu del parlament i lloc per fer l'acte d'afirmació de la seva diada. Coherent amb la tria del dia, però.

Malgrat tot la desfilada de mossos i el xou multi-culti mediterrani que hi fem (cal ser moderns i un punt pijo-progres) han aconseguit una dignitat raonable...

Però icv-etc i, sobretot, els que no són catalans si no que són ciutadans del món i diuen no a la guerra i sí a Hammàs (algú altre ja els explicarà perquè és un oxímoron), se'ls ha acudit muntar un xou perquè hi actua una persona que no els agrada (com si als defensors de la catalanitat estricta de l'acte haguessin muntat un xou quan hi va actuar algun cantant de flamenc no català).

-Esparver, que no, ho fan perquè va dir que era justificat acabar amb Hammàs per la força.

-Ah, d'acord. Però aleshores també protestaran contra els que volen acabar amb Batasuna per la força?

-És diferent.

La imatge ve de http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/1204456817/