01 de gener 2010

Canviant de pell

Un dia nou, ventós i clar. Un any nou amb l'esperança que es manifesta fent bonys a la panxa de la M.

El darrer any ha estat bo. La bondat d'un any es fa comptant les alegries i no les desgràcies. Més enllà d'això tot és fum.
La vida és dels que quedem. Els que se'n van ja han viscut el que havien de viure i l'any s'endú el que s'endú, que no sempre és el que voldríem que s'endugués.

Davant nostre hi queden molts camins per trescar, molts prats per seure i moltes pipes per fumar. És la pregària de deixar passar el temps mentre fem la nostra via i prenem temps al rellotge aturat.

Aquest és un nou any. Un Nadal gairebé fora de la capvuitada i una nova esperança.

Que el pugueu viure amb l'alegria de mirar la cara positiva de la vida.

Sigueu també feliços.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sigues-ho tu -vosaltres- també, de feliços.
Amén.

esparver ha dit...

Gràcies Xiruquero. Amén.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...