diumenge, 19 de setembre de 2010

Labordeta, in memoriam

Aquest matí m'ha despertat en Margarit amb aquesta cançó:



Polvo, niebla, viento y sol Donde hay agua una huerta

No tot Aragó és això, però això és Aragó. No sé com explicar-ho.

El meu avi deia: Salles d'Aragon i entras a Catalunya i deixas de ve camps iermos.

Vaig créixer amb una cançó d'en Labordeta i encara és la meva filosofia de vida:

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Busqueu-la, segur que la trobareu. L'esperança es saber també que:

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver;
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.

Només preguntar-li el matiex que li preguntava ell a en Brassens: Dime si es  cierto eso que dios anda buscando, por el cielo y la tierra, un pedazo de paz.