23 de novembre 2010

El bon cosmopolita

No ha arribat mai a Fogars, no sap on és i se li en fot.
Això sí, llueix una magnífica fotografia de les torres bessones, del barri llatí de París o, potser, d'agun altre temple del progrés o la revolució.

Hi ha qui diu que l'ha vist fotografiant lleons a Tanzania o fent trekking a l'Himalaia. No té cotxe, segurament tampoc carnet per menar-lo. No serveix per dur-te a cap lloc interessant.

Li fan mandra les tradicions i la barretina, t'ho diu mentre escolta música folclòrica d'altres terres. L'aburreix la sardana, però no gosa criticar el flamenc: l'han fet patrimoni de la humanitat merscudament, no com aquests cants confessionals de sibil·les o aquestes torres humanes que només existeixen per onanisme nacionalista.

Ell és ciutadà (del món) i es pensa que el mite de Babel parla de llengua.

Santa inocència.

A més a més creu que pensa que els incultes són els altres.

2 comentaris:

Pilotilles ha dit...

Això calia dir-ho fa uns deu anys, pel cap baix. Per sort, els qui avui dia encara creuen en la trampa cosmopolita és perquè han fet un immens d'exercici no voler-hi veure. Com els creacionistes dels EUA. O això em sembla.

esparver ha dit...

Home, fa deu anys no tenia bloc... i ja ho deia.
Malgrat tot la quantitat d'ulleres que caldria repartir és immensa.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...