No ha arribat mai a Fogars, no sap on és i se li en fot.
Això sí, llueix una magnífica fotografia de les torres bessones, del barri llatí de París o, potser, d'agun altre temple del progrés o la revolució.
Hi ha qui diu que l'ha vist fotografiant lleons a Tanzania o fent trekking a l'Himalaia. No té cotxe, segurament tampoc carnet per menar-lo. No serveix per dur-te a cap lloc interessant.
Li fan mandra les tradicions i la barretina, t'ho diu mentre escolta música folclòrica d'altres terres. L'aburreix la sardana, però no gosa criticar el flamenc: l'han fet patrimoni de la humanitat merscudament, no com aquests cants confessionals de sibil·les o aquestes torres humanes que només existeixen per onanisme nacionalista.
Ell és ciutadà (del món) i es pensa que el mite de Babel parla de llengua.
Santa inocència.
A més a més creu que pensa que els incultes són els altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
2 comentaris:
Això calia dir-ho fa uns deu anys, pel cap baix. Per sort, els qui avui dia encara creuen en la trampa cosmopolita és perquè han fet un immens d'exercici no voler-hi veure. Com els creacionistes dels EUA. O això em sembla.
Home, fa deu anys no tenia bloc... i ja ho deia.
Malgrat tot la quantitat d'ulleres que caldria repartir és immensa.
Publica un comentari a l'entrada