Vaig tard. Ho sé.
Nadal té ressons d'urgència.
Dies de llum i fred, com ha de ser.
No n'havia escrit res perquè només em sortien poemes tristos. I no és això.
Nadal és alegria, Nadal és recordar que d'aquí uns dies se'ns anuncia als despistats.
No defugiré del que passa, però tot va bastant bé. Poc a poc el pollet creix, decideix que és. En majúscula. Engalanat: És. No sap com posar-s'hi, però engrapa el tió. Mira primer sota la manta i pica sense bastó.
Poc a poc fem un nou dia: Bon Nadal, preludi de l'any que comença: pròleg dels tres mags.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...