El professor de filosofia que vaig tenir a tercer de BUP va organitzar una debat a classe sobre metafísica.
Jo, un dels pocs que tenia una idea clara a favor de la metafísica, em vaig apuntar a atacar-la. És més fàcil argumentar-hi en contra. Ho era aleshores que gairebé tothom era prometafísica i ho és ara, encara més, que gairebé tot el meu entorn és antimetafísica.
Ara m'apuntaria a l'altre bàndol. Perquè penso a arribat un moment que ja no estic per discussions subtils, no estic per construir dialèctica... Ara m'interessa molt més la idea.
Coses d'adolescent tronat i d'idealista impenitent.
Impertinent.
Però compte, senyors de les meditacions, la metafísica no és màgia. És simbolisme i per això ningú l'entén.
15 de gener 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
4 comentaris:
M'agrada aquest camí. Tal vegada es pugui tornar corriol..
Només estic segur que és incert.
Quin batibull conceptual. Vols dir que t'aclares per escalfar l'aigua del cafè cada matí?
Si més no, m'aclareixo al escriure.
Publica un comentari a l'entrada