dimecres, 23 de març de 2011

Tambors de guerra

No puc fer-ne una anàlisi pacifista, el Sant Pare m'ho haurà de perdonar però he sortit bastant relativista.

Sonen tambors de guerra a les ribes del nostre mar, i espereu el dia que mori el rei d'Aràbia que les coses encara seran millors. Ara una bona part de les veus que cridaven No a la Guerra metre aplaudien els míssils de Hammàs fa uns anys aplaudeixen que els occidentals ens impliquem en la guerra civil a Líbia. Els altres no tenen solució: si hi participa estats units allò és una agressió imperialista.

Però... Més enllà de les qüestions ideològiques (o econòmiques) que justifiquin o no implicar-se en una guerra el que no entendré mai és que es faci a mitges. Durant els anys que porto jugant a guerres a hores mortes, des de escacs a FoW, passant per una llista llarga de jocs variats he arribat a una conclusió: si ataques fes-ho així que puguis però sabent com en sortiràs.

Ja Sun Tzu (Sunzi) a l'Art de la guerra, uns quants segles abans de la nostra era, va deixar escrit que una guerra ha de ser curta si volem guanyar-la. I això de Líbia, si volem mirar-nos-ho des de l'aire, com sembla que curta no serà, sobretot si embarguem armes als dos bàndols (això de la raó quan hi ha dogmes no acaba de funcionar).

dimecres, 9 de març de 2011

Tot esperant la llum

Dimecres de cendra. Comença la quaresma, que aquest any a casa ho serà de debò i per obligació.

Hi ha dies que s'agrairia tenir el Crist de Don Camillo o l'escolanet de Mossèn Tronxo per poder rondinar amb l'elegància que mereix la circumstància.
El pla quaresmal, a 110 per hora naturalment, és ric i alegre.
La gran virtut no gastronòmica que té la quaresma és que podem aturar-nos: Algú haurà d'inventar una quaresma civil per tal de fer virtut del desgavell.
La virtut gastronòmica és evident: el peix m'encanta. Sobretot les receptes que només fem aquests dies (no hi ha carxofes tot l'any).

La quaresma tardana fa llum de les ombres del final d'hivern. I m'agrada... Igual que m'agrada la tardor.

Un cop passi aquesta quaresma, que serà més llarga que la litúrgica, em fumaré un puro al castell de Montjuïc. A l'alba, veient com surt el sol mar enllà.