dilluns, 12 de setembre de 2011

Un capvespre

Ahir al capvespre vam tornar cap a casa esgotats després d'anar a veure qui tenia el nas més llarg a la cosa aquesta de la diada (nacional o no segons a qui votis).
Com que vivim al rovell de l'ou dels actes (institucionals, cívics i incívics) hi vam passar al matí i a la tarda.
Primer de tot felicitar als llibreters que van sobreviure a la torradora del matí, ni a la platja he passat tanta calor.
Després les curiositats:
Veure estelades de les grogues al coll de converses en castellà segueix sorprenent-me. Som un país estrany, molt estrany.
Aquest any he vist més banderes als balcons. Signe defensiu o ofensiu? No ho se, mobilitzant segur.
A la fira del passeig Lluís Companys m'hi he atabalat una mica: molta gent i bastants freaks.
Però vaig tornar a sentir un país viu. estrany, però viu.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

La fotografia del capvespre preciosa.
Al barri de casa no he notat pas que hi hagués més senyeres als balcons. Fins i tot potser menys.
I qui tenia el nas més llarg?

esparver ha dit...

Era un capvespre magnífic.
El meu barri és una mica especial, hi ha molts pisos d'estudiants i molta variabilitat de paisatge.