Ves al contingut principal

L'enquesta de LA VANGUARDIA

Us serè sincer, la part de les enquestes que parla d'independència i de referèndums no la comentaré perquè no tinc dades per dir què en penso. Però la part dels resultats sí, i a més se m'encén el LED de tècnic i la passió per les mecàniques electorals.

D'enquestes sobre resultats avui n'han publicat dues més (El Mundo i La Razón) que no comentaré per ara, ni les tinc, ni em fan variar gaire el que diré (una diu el mateix que la de La Vanguardia cuinat d'una altra manera i l'altra està en la línia esperpèntica habitual del diari del Sr Lara i hi falten 3 diputats perduts als llimbs).

D'entrada he de dir que, per una vegada, el text dels articles i les dades que ensenyen no em casen. Sense tenir tota l'enquesta és difícil fer-se una idea de que pensaven els cuiners mentre feien anar els fogons, però tinc la sensació que a l'hora de donar dades han volgut ser més conservadors que en el escrit.

Partit a partit:

CiU: Tot i que la pujada de percentatge de vot global és de 5 punts només consolida un diputat més per circunscripció, cosa que els deixa a 1 de la majoria absoluta. Penso que al carrer Còrsega estan posant un altar al Sr Navarro per tal que acabi d'enfonsar el PSC, cosa que si que els garantiria la majoria absoluta (misèries de la llei d'Hont -un dia d'aquests en faig una nota a veure si l'entenen alguns grans comunicadors-).

PSC: Perdent només tres punts percentuals perd set diputats, segurament per la forma com funciona la llei d'Hont. Segueixen sent segons, però tenint en compte que el seu candidat està millor valorat pels votants de CiU que pels del PSC, no m'estranyaria que en perdessin 3 o 4 més i quedessin frec a frec amb el PP.

PP: En percentatges, si fa no fa, es queden iguals. Haurem de comparar amb altres enquestes per dir per on va. Tinc la sensació que amb aquests els cuiners mai no acaben de veure-ho clar. La meva impressió és que mentre no es parli de retallades es mantindran o pujaran una miqueta.

ERC: Pugen, però poc. Menys del que els donaria els 3 puntets que pugen. L'aclaparador avantatge de CiU a Girona i Lleida fa que no en treguin gaire rèdit.

ICV: No em quadra el que veig a les taules amb els resultats que els donen:  o surten molts vots perduts a Tarragona, Lleida i Girona o haurien de treure'n algun més a Barcelona.

C's i SI: El seu resultat dependrà molt de la participació. La llei electoral (que no la llei d'Hont) demana un mínim d'un 3% per comptar en cada circunscripció. La meva aposta és que si la participació passa del 65% és queden tots dos fora.

Els de La Vanguardia parlen d'un 61% de participació. Si realment només va a votar un 61% del cens vol dir que una bona part de la gent pensa que aquestes eleccions no són gaire importants. Potser que en ho fem mirar. 

Comentaris

Criteri ha dit…
Això de les enquestes és una eina de manipulació tremenda. Però lo que m'és m'emprenya és quan diuen que tal partit ha punxat, tenint com a base l'enquesta cara que hagi doblat.
esparver ha dit…
Estic d'acord que són una eina de manipulació, però són l'única cosa que tenim per veure per on van els trets.
Demà espero poder comentar la del Periodico i comparar-les.

Benvingut al bloc.

Entrades populars d'aquest blog

El dia que van ploure llimacs

Hi ha dies que tot s'enfonsa com en una mena de maledicció. No l'entenem, no la pensem i a vegades no sabem si la vivim.

Sota un núvol de plom, de quan la primavera no ha esclatat encara però ja s'apropa la lluna que l'ha de fer créixer, se senten tabals que animen una cursa que banalitza gladiadors mentre jo fumo una pipa un cop fetes les ablucions rituals (aquest diumenge sí).

Després en una conversa banal algú s'ha pensat que m'he enfadat i s'ha sentit ofès. Sense causa conseqüència. A l'escola no em van ensenyar a callar i a casa no ho vaig aprendre.
No, això no em fa una ànima lliure. Sóc presoner del meu caràcter i ves a saber què me'l va forjar.

El diumenge a la civilització és el primer dia de la setmana, de fet ja fa temps que vaig descobrir que les meves setmanes funcionen millor de diumenge a dissabte que de dilluns a diumenge.

Hi ha qui s'arrossega pel terra mentre et cau del cel, sort en tenim que algun savi t'avisa. Sort en ten…

La família

Tots som fills d'on som fills i ser-ne conscient ajuda a no fer el ridícul definir-nos com el que no som. Ser fill d'un o altre no determina com hem de pensar i molt menys quina ha de ser la nostra opció política, de la mateixa manera que el nostre to de pell o la nostra procedència tampoc ho determina.

Però en la nostra família marca i és normal que qui ens mira també vegi emanacions de l'estirp que carreguem. Per bé i per mal. Això ens pot semblar injust. De fet ho és, per això és molt important que si no volem que ens facin atacs personals per causa dels nostres ancestres ens estalviem de jutjar el passat dels col·lectius rivals. Especialment si els jutgem com els jutgem per fer-nos perdonar els nostres pecats originals.

A banda de la part purament pragmàtica és molt perillós construir-se un personatge sense recordar d'on vens o, pitjor, volent amagar-ho. Perquè tots hem de tenir clar l'epitafi de l'Auca del Senyor Esteve Ara podràs ser escultor, però perqu…

Drôle de guerre

En castellà solen dir-ne la guerra extraña però jo ho expressaria com a tramoia de guerra (o guerra de tramoia). És el període que va des de que França i la Gran Bretanya declaren la guerra al nazisme fins que comença la Batalla de França.

Fa tota la pinta que això nostre (el procés o lu nostru) està en un període igual. Qui té força s'està llepant les ferides i qui no en té està esperant a que algú faci alguna cosa. Tot va sempre del mateix: Hem De Fer Alguna Cosa. De fet Heu De Fer Alguna Cosa. Jo ja en tinc prou amb els meus problemes.

Però tant se val, ara patim la campanya electoral més absurda de la història i tot sembla que va de pujada. Ni analitzar enquestes podem perquè la boira de guerra és massa espesa i no sabem (i tampoc intuïm) com anirà la participació un dia laborable.

Però recordeu una cosa: el 27S desmenteix el mite que diu que l'abstenció és espanyolista. Per la resta, ja ho veurem. Però ara tot és tramoia. Tot.

Bon any 2018

El antics comencem el dia amb la posta de sol.
El sol ja és post fa pràcticament una hora al centre del món (que no és l'estació de Perpinyà com deia aquell empordanès que feia veure que estava sonat) si no Barcelona. Evidentment.
Ja som a 2018 i podem fer repàs de l'any que ja hem viscut.
A casa bé, gràcies. El millor any dels darrers quatre.
A la tribu no tant, però no és altra cosa que la ressaca d'una festa que dura massa.
Tampoc hem de patir, la vida va fent i mai res acaba si no ho matem nosaltres mateixos.
Gaudiu del nou any, deixeu les rèmores negatives per altres temps i perdoneu la pastoral.

Bon any (i Viva Cartagena)

Nota a peu de vida

Hi ha coses que les veus venir, no perquè siguin evidents ni perquè la vida sigui determinista (prefereixo pensar que no ho és) si no perquè a tots ens és molt més còmode repetir patrons i a certa edat canviar és difícil, sobretot si tens por.

Jo també en tinc de por, sempre n'he tingut malgrat no sempre n'he estat conscient. Sí miro enrere moltes de les decisions que he pres a la vida seguint consells no han estat decisions meves, han estat decisions de la por d'altres persones que jo he subscrit per por a les opinions d'altri.

Ep, també he fet la meva molts cops i també m'he equivocat. No tenir por no garanteix no equivocar-se, però no saber que tens por és garantia d'error.