Em desperto a primera hora. Inquiet i feliç.
L'esperança i l'alegria del matí de Nadal. Seré nen una estona, mentre no es lleven els altres.
Ja tindrem altres dies per fer balanç. Avui simplement il·lusió d'un matí que voldriem cert.
Esperança d'un infant a Betlem.
25 de desembre 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
1 comentari:
"Deixeu que els infants s'acostin a mi".
Bon Nadal!
Publica un comentari a l'entrada