Hi ha un període del curs una mica estrany: el trimestre (per dir-ho d'alguna manera) que va de la Setmana Santa a l'inici de les vacances d'estiu.
Un cop acabada la meva etapa lectiva vaig perdre'n la consciència, però amb nens corrent per casa tornes a adonar-te que entre els encostipats*, deguts als canvis de temperatura, la pluja insospitada i la pol·linització, les festes familiars, els clients que se'ls acaba el món al juliol, la declaració de renda i la tensió de l'espera de saber quina escola ens tocarà porto una setmana completament destemplat i sense perspectives de millora.
Malgrat tot és el segon període que més m'agrada de l'any, jo sóc home de tardor però els dies llargs quan encara no fa calor són una gran cosa. Per això ahir vam començar amb una bona càrrega de benzina un cop païdes les mones: Els nens amb la cunyada i la M. i jo a dinar sols fora, sense res més a fer per primer cop en tres anys llargs.
I ara a pencar de valent.
* Ja em perdonaran els senyors de l'IEC, però em nego a dir-ne constipats
